Si Pierre de Cobertain , esportista , fundador dels Jocs Olímpics o el mateix Jean Bouin , al qual se li deu la prova de 10 Km. que s´ organitza a través del Mundo Deportivo aquest diumenge a BCN, aixequessin el cap i veiessin la pèrdua de valors i la dialèctica de la violència que es practica al futbol , quedarien esgarrifats . El naixement de l´ esport en sí , posa de manifest la busca de la bellesa a través de l´ estètica , per a molts això els hi semblarà a naps i cols , però al final és ben fàcil i senzill i no cal acabar en les respostes filosòfiques ni metafísiques , la felicitat també s´ aconsegueix a través de la pràctica de l´ esport . La mateixa distància de Marató , el tercer temps del rugby , l´ Ironman de Kona , representen la búsqueda i la superació de l´ home , tant pel què fa en aspecte físic o pel què contempla a la riquesa d´ ànima . Tant fa que l´ esport sigui individual , col·lectiu , uni direccional o multi direccional , tothom busca el mateix , l´ èxit efímer i encara que passatger és molt valuós per l´ ésser humà . D´ aquí a la frase de " la fi justifica els mitjans " , hi ha molt tros , i per tant si abans hem parlat de què la busca de la bellesa a través de l´ estètica és un tret bàsic de la filosofia esportiva , hi haurà persones individuals , Ens col·lectius , que obtindran èxits esportius , i una altre vegada efímers i passatgers , però no obtindran la felicitat interior , ni restaran en pau moralment , per culpa de la forma d´ obtenció de tant preuat èxit .
Per als Culés , l´ història amb Xosé Mourinho s´ assembla més a una tragèdia Grega que , al final , l´ indiferent guerra que es duu a terme temporada rera temporada per part del agents afins al club Blanc . Des del seu aterrament a Can Barça com a traductor , passant després com a ajudant de Van Gaal amb una bonica frase com " Hoy , mañana y siempre , con el Barça en el corazón " , el seu camí deixa un reguer de enemics i cadàvers propagandístics allà on Atila passà amb el seu cavall . Abans del seu salt a la fama a la Premier League , el mateix dia que guanyava la Champions amb l´ Oporto , els mateixos aficionats el van amenaçar de mort . A la Premier League va mantenir un pols continu a tres bandes amb Arsène Wegner , Rafa Benítez i Sir Àlex Ferguson , això sí , també , obtenint l´ odi explícit del Culé amb eliminatòries no oblidades amb patades d´ Asier del Horno a Messi , la mítica frase " hacer teatro " , o l´ amic Carvalho , ara al Madrid , fent un penal a l´ últim minut a Màrquez . La seva arribada a Italia confirmaria la guerra oberta amb Raineri , Lippi , i els mitjans de comunicació , a més de recordar continuament que el Calcio l´ aburria . Ara el corcó , ha arribat a la lliga BBVA , sense oblidar als italians , va mostrar el seu despreci cap a Agnelli , entrenador del Milan , abans de disputar el real Madrid - Mila i després a la tornada arribar a San Siro en partit de lligueta de Champions saludar als aficionats amb tres dits , pels títols aconseguits amb l´ Inter o pel què significa amb el llenguatge dels sord muts ? . Llavors amb només onze jornades de lliga , aquí , ja s´ ha discutit amb Manzano , Pochettino , Preciado , ha enviat a la merda a un àrbitre , ha tallat el cap de Pedro León per llavors posar-lo amb un pedestal . Encara em deixo incidents i més aviat sembla que aquest personatge sigui més el Papus que un entrenador de futbol , que és responsable d´ una plantilla i de l´ imatge que dóna un club com el real Madrid arreu d´ allà a on va .
Per molt Culé i fanàtic que sigui jo o qualsevol altre , cal reconèixer que els mèrits esportius de Mourinho hi són , són innegables , és més difícil d´ acceptar la validesa de la maquinària propagandística de segons quin mitjans de comunicació , que no aguantarien un altre any més sense cap títol a la capital . Hi ha molt en joc , molts edredons , forquilles , coberteries , mantes i xancletes , al final diners . Nosaltres , els mitjans d´ aquí , també n´ hem tret de rèdit econòmic , però el camí que ha traçat el Barça per aconseguir les coses fins ara ha estat brillant .
Sap greu fins hi tot veure esportistes que abanderaven segons quin missatge , hagin perdut la seva identitat , Valdano amb l´ acceptació de Mourinho com entrenador , o Butragueño ahir no donant importància a l´ incident del pàrquing del Camp de l´ Sporting i afirmant que l´ entrenador del real Madrid havia vingut a guanyar títols i no a fer amics .
El futur no el sabem , però jo veig clar que després de Pep Guardiola , guanyant o no , el Barça sap el camí que ha de seguir , cosa contrària a la del Real Madrid , que indubtablement pot guanyar algun títol però que després de Mourinho manifesta un forat negre més gran que una galàxia .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada