De bon segur que si ara mateix en Josep Pla aixequés el cap i veiés la Costa Brava el primer que faria abans d´ agafar la petaca i fer un cigarret , agafaria una pistola i una corda per si li fallés la pistola i es suïcidaria . Una de les coses que et permet quan vas de vacances amb la bicicleta , o amb una mica d´ intencionalitat per fer esport , és tenir una altre visió del paisatge perifèric que t´ envolta . Sortint de Tossa cap a Lloret i tornar un dia , o sortir de Tossa i anar a St. Feliu de Guíxols l´ altre , m´ ha fet veure atentament com pot arribar a ser de cruel l´ ésser humà amb la natura , i com l´ urbanalitat ha regnat des del pretèrit amb figures lligades al mateix Pla com el Franquitu , o fins a l´ actualitat amb els noi de Goma , Yoda i demés ... Dient això no vull dir que la Costa Brava no conservi encant o punts d´ interès , més aviat diria que , puntuals . De fet , en el trajecte de Tossa a St. Feliu de Guíxols és evident que hi ha llocs on l´ home ni ha trepitjat ni trepitjarà mai , però als llocs que ha pogut arribar , les aberracions són més què evidents .
Si comencem a prendre nota , tan sols de Tossa a Lloret , entre la Cala Llevadó i la Platja de Canyelles , la percepció del què ens volia descriure Pla en el seu moment ja se´t desmunta totalment . Encara és més preocupant fer el camí de Tossa a St. Feliu de Guíxols . Cala Giverola , amb un càmping integrat dintre de la muntanya i el seu club de vacances a la mateixa falda i buscant la carena , o l´ ermita de St. Grau , a continuació , amb uns edificis moderns al costat què no se sap gairebé d´on han sortit , Cala Salionç amb la pista de tennis arribant arran de límit de costes , la platja de Sr. Ramon i la del Canyet tampoc se salven ... fa molta gràcia escoltar lo de la bombolla immobiliària , em sembla que ho devíem inventar nosaltres ....
A vegades hem parlat amb el Kukales sobre el turisme i el paisatge integrador que n´ ha de formar part d´ ell , les batusses a Lloret i els desgreuges arquitectònics de la costa també en formen part , i ara ja som el què som , encara que hi hagin alguns pins que nesquin sobre la roca i abracin el mar ....
Si comencem a prendre nota , tan sols de Tossa a Lloret , entre la Cala Llevadó i la Platja de Canyelles , la percepció del què ens volia descriure Pla en el seu moment ja se´t desmunta totalment . Encara és més preocupant fer el camí de Tossa a St. Feliu de Guíxols . Cala Giverola , amb un càmping integrat dintre de la muntanya i el seu club de vacances a la mateixa falda i buscant la carena , o l´ ermita de St. Grau , a continuació , amb uns edificis moderns al costat què no se sap gairebé d´on han sortit , Cala Salionç amb la pista de tennis arribant arran de límit de costes , la platja de Sr. Ramon i la del Canyet tampoc se salven ... fa molta gràcia escoltar lo de la bombolla immobiliària , em sembla que ho devíem inventar nosaltres ....
A vegades hem parlat amb el Kukales sobre el turisme i el paisatge integrador que n´ ha de formar part d´ ell , les batusses a Lloret i els desgreuges arquitectònics de la costa també en formen part , i ara ja som el què som , encara que hi hagin alguns pins que nesquin sobre la roca i abracin el mar ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada