Fa tres anys , una insignificant persona d´ aquest món va començar a escriure articles en aquest blog al mateix moment i en la mesura que una nova manifestació plena de la natura també arribava a aquest món . La finalitat momentània feia actuar al progenitor en la mal interpretada consciència responsable per plasmar la seva visió , irrefutable , visió del món i així poder redimir als seus acòlits lectors que la veritat absoluta era seva .
La realitat del món no era així , i tot i disposar de la veritat per endavant , dels errors per deferència i proves per demostrar que les desigualtats en aquest món no es poden canviar a cop de moda , el progenitor ha arribat a l´ estable tercera anyada del seu nounat . Res és igual que abans i des de que vaig començar empuntagant-me portant al Joan des del CAP cap a casa amb les meravelloses obres del Passeig Diagonal , la vida ha continuat embolcallant ensucradament la deliciosa infància del meu fill , i per contra , el dia a dia , ha estat castigant mentalment , com un mai que repica una enclusa , la meva emmusteïda transició cap a la fi .
En tres anys tot ha canviat i l´ estabilitat emocional que busques a través de l´ estabilitat econòmica arrels dels anys pot acabar trontollant amb l´ actual situació nacional , estatal , mundial . Res és individual per què col·lectivament el problema ha ja incidit en nosaltres en un món que ens semblava que estava protegit per les nostres lleis i els nostres governs .
La rialla eixordadora de la canalla que celebra el tercer any del meu fill , no em fa oblidar que demà no serà igual que avui , volent que les busques del rellotge alenteixin la seva presa , voldria que els eufemismes per fer oblidar la realitat desapareguessin i els nostres polítics actuessin en funció del què realment necessita la nostra societat .
Com que suposadament així no serà , no ens caldrà res més de recórrer a les situacions que s´ han creat amb anterioritat per lluitar pels drets que molts dels insignificants ciutadans d´ aquest món , han lluitat , fins i tot amb la força , i m´ estalviaria dir cap paraula més .
El privilegi que alguns de tenim de contiunuar treballant dintre de la bossa d´ aquests 650.000 parats que hi ha a Catalunya , i que algú no es cansa de repetir com a missatge subliminal per què encara ens odiïn més , no ens hauria de fer oblidar que demà , com recordava quatre ratlles més amunt , res serà igual , i les desigualtats a cop de retallada acabaran afectant a les generacions vingudes .
El futur planteja reflexions amb una decepcionant classe política que ens distreu amb discursos cap a diferents fronts , i la massa imponent sovint es deixa portar cap a la irresponsables i fictícia realitat que ens imposen des dels mitjans de comunicació , definitivament estem a #Black Mirror .
Cal continuar lluitant per què els drets adquirits per la societat civil a cop de bastó no es dissolguin com una coldina en un vas , la reacció cap als òrgans agressors i dilapidadors dels nostres drets ha de ser majestuosa i gens superflua .
Estic content per què sense imposar-m´ho ningú contribueixo amb naturalitat a què la societat faci coses que normalment ha oblidat , de la mateixa forma que gaudeixo transmetent els valors que l´ educació em va donar , espero que el Joan pugui , juntament amb l´ ajuda tots vosaltres , accentuar la vida fins a l´infinit .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada