divendres, 28 de setembre del 2012

# Aigües Obertes

La superficialitat amb que la gent s´ oblida dels estats d´ ànims donats per la meteorologia o per l´ època anual acaba sent desorbitant . No acabo d´ entendre a la gent que de seguida es posa el mocador al coll , per moda ? , o abandona els pirates , per fred ? , quan fins al 15 d´ octubre hi pots arribar en plenes facultats . Quan parlem de l´ estat de la superfïcie terrenal és una cosa , quan parlem del territori marí o de qualsevol medi aquàtic és un altre . L´ associació de temperatures i de medis ens fa tenir una idea díscola del què realment podem arribar a fer fins ben entrat el mes 10 .
D´ esports n´ hi ha molts , les gents són lliures de practicar l´ avorrit esport de cada setembre d´ apuntar-se a un gimnàs per poder redimir i purificar les seves pecaminoses ànimes acompanyades del seu voluminós cos any rera any i així eternament fins a la deixadesa total de l´ efímera bellesa escultural .
 La natació és un esport complert , sense impactes a les articulacions però que al mateix temps requereix un sacrifici important .
I així doncs , comprenent que un exercici tant saludable com la natació combinat amb una posada en escena enmig del medi ambient , ens suma a una plena manifestació del màxim gaudiment de l´ exercici en el món actual que vivim .
Ja us en he parlat moltes vegades , res és incomparable a nedar a Les Illes Medes , a la platja de Calella de la Costa , al Port de Barcelona o al de Tarragona , el Riu Fluvià a Olot , el Llac gelat de Puigcerdà , a la Cala Joncols a St. Feliu de Guïxols , a Roses , o al Delta de l´ Ebre . De la mateixa forma que em manifesto expressant que patint amb bicicleta tens sensacions de llibertat , també repeteixo que nedant les arribes a tenir .
Aquest cap de setmana passat durant la Festa Major de Barcelona , La Mercè , es va tornar a disputar la travessia al Port de Barcelona des de la nova bocana , organitzada pel club At. Barceloneta , no serà l´ última travessia fins a la data que ja us he dit . Per contra del què molta gent pensa , la temperatura del mar encara és òptima , entre 21º i 22º , i així podrem gaudir-ne d´ella fins més enllà i tot . La travessa al Port de Tarragona , l´ Aquatló de Badalona o el repte de Les Illes Formigues , ens fa mantenir l´ esperança amb la què sempre voldries estar nedant eternament en un mar suau , transparent i clar .
No sempre és així , i si acabes competint amb una nova disciplina acaba sent diferent , però bé , l´aigua no ens ha de fer por , ans el contrari , n´ hem de gaudir d´ ella i de la gran quantitat d´ aigües obertes i circuits de competició dels què disposem . Les noves generacions ja s´ han apuntat a aquest nou esperit de superació , gent com el Girbi o la Jordina , ja han debutat en travesses , el Panda també .... Acompanyats d´ en P o de jo mateix sortir de l´ aigua volent continuar nedant eternament no és feina fàcil !
www.nedaelmon.com
www.natacio.cat
www.triatlo.org
www.radikalswim.com 

dijous, 13 de setembre del 2012

#Coses que estan passant

Fa tres anys , una insignificant persona d´ aquest món va començar a escriure articles en aquest blog al mateix moment i en la mesura que una nova manifestació plena de la natura també arribava a aquest món . La finalitat momentània feia actuar al progenitor en la mal interpretada consciència responsable per plasmar la seva visió , irrefutable , visió del món i així poder redimir als seus acòlits lectors que la veritat absoluta era seva .
La realitat del món no era així , i tot i disposar de la veritat per endavant , dels errors per deferència  i proves per demostrar que les desigualtats en aquest món no es poden canviar a cop de moda , el progenitor ha arribat a l´ estable tercera anyada del seu nounat . Res és igual que abans i des de que vaig començar empuntagant-me  portant al Joan des del CAP cap a casa amb les meravelloses obres del Passeig Diagonal   , la vida ha continuat embolcallant ensucradament la deliciosa infància del meu fill ,  i per contra , el dia a dia ,  ha estat castigant mentalment , com un mai que repica una enclusa , la meva emmusteïda transició cap a la fi .
En tres anys tot ha canviat i l´ estabilitat emocional que busques a través de l´ estabilitat econòmica arrels dels anys pot acabar trontollant amb l´ actual situació nacional , estatal , mundial . Res és individual per què col·lectivament  el problema ha ja incidit en nosaltres en un món que ens semblava que estava protegit per les nostres lleis i els nostres governs .
La rialla eixordadora de la canalla que celebra el tercer any del meu fill , no em fa oblidar que demà no serà igual que avui , volent que les busques del rellotge alenteixin la seva presa , voldria que els eufemismes per fer oblidar la realitat desapareguessin i els nostres polítics actuessin en funció del què realment necessita la nostra societat .
Com que suposadament així no serà , no ens caldrà res més de recórrer a les situacions que s´ han creat amb anterioritat per lluitar pels drets que molts dels insignificants ciutadans d´ aquest món , han lluitat , fins i tot amb la força , i m´ estalviaria dir cap paraula més .
El privilegi que alguns de tenim de contiunuar treballant dintre de la bossa d´ aquests 650.000 parats que hi ha a Catalunya , i que algú no es cansa de repetir com a missatge subliminal per què encara ens odiïn més , no ens hauria de fer oblidar que demà , com recordava quatre ratlles més amunt , res serà igual , i les desigualtats a cop de retallada acabaran afectant a les generacions vingudes .
El futur planteja reflexions amb una decepcionant classe política que ens distreu amb discursos cap a diferents fronts , i la massa imponent sovint es deixa portar cap a la irresponsables i fictícia realitat que ens imposen des dels mitjans de comunicació , definitivament estem a #Black Mirror .
Cal continuar lluitant per què els drets adquirits per la societat civil a cop de bastó no es dissolguin com una coldina en un vas , la reacció cap als òrgans agressors i dilapidadors dels nostres drets ha de ser majestuosa  i gens superflua .   
Estic content per què sense imposar-m´ho ningú contribueixo amb naturalitat a què la societat faci coses que normalment ha oblidat , de la mateixa forma que gaudeixo transmetent els valors que l´ educació em va donar , espero que el Joan pugui , juntament amb l´ ajuda tots vosaltres , accentuar la vida fins a l´infinit .