Quan Milan Kundera va escriure la seva obra mestra , va ambientar la seva novel·la en moments quotidians de la vida , i relatant-los amb una transcendència gairebé important en cada paraula , fent que una cosa inversemblant es converteixi en universal . Els dubtes del protagonista de la novel·la fa que a vegades em recordi a mi mateix o a d´ altre gent que tenint , no com jo , capacitat i obligatorietat per a l´ hora de prendre decisions , es comporten com perfectes inútils .
Una cosa és tenir dubtes sobre la teva existencialitat , un altre és no saber trobar l´ essència del problema real en un món immens però reduït a la simpliciatat mundana de cada dia . http://es.wikipedia.org/wiki/La_insoportable_levedad_del_ser
La metàstasis convergent , alimentada durant 23 anys , i amb unes arrels i xarxes indestructibles , fan que les persones amb una mica de sentit comú , tampoc cal tenir el coeficient intel·lectual d´ en Gerard Piqué , ja que aquell pobre President al qual van enviar a la vitrina de vidre i que davant seu deien ; " pobre té Alzheimer...! " , però rera seu deien : " està boig " , ja ho va dir , es donin compte de què la classe política dirigent deixa molt que desitjar . Referint-me a Maragall quan : " Vosaltres teniu un problema , i es diu 3 % " , i veient l´ enquesta del CIS d´ ahir mateix , on la classe política dirigent es converteix en el tercer problema per a la ciutadania , em fa pensar primer , en les rialles que deu estar fent en Pasqual , veient que el problema no era un 3% si no un 4% , segon , que l´ honorabilitat dels polítics ve qüestionada per la seva pròpia gestió i no per culpa dels mitjans de comunicació a l´ hora de difondre els informes dels autos judicials , i tercer , que me´n guardaria prou jo mateix de dubtar d´ un informe de l´ Agència Tributària , per molt anarquista que puguis ser , si estàs auditat dintre del marc legal econòmic , i fas trampes , busca al què t´ha llençat a la piscina per què et tiri el flotador .
Dintre de la variable i gran família convergent , a la població d´ Artés tenim una variació dintre de la variació , una incapacitat dintre de la inutilitat , per ells és molt difícil veure-ho , mai es miren el melic , i quan se´l miren no saben reconèixer-lo . Per això , quan van ser advertits sobre la problemàtica de la gran obra faraònica i estrella a la qual s´ enfrontava el consistori , van girar-se com fan sempre , per què sabien que el problema el continuaria pagant el pobre ciutadà d´ a peu .
Ja estem una mica farts de veure el què veiem al Passeig Diagonal , escaps d´ hidrant per a tot arreu , materials nous que semblen de baixa qualitat i que ja són vells , aiguats , merda als primers pisos , merda sobre merda , modificacions dia sí dia també , Litusa a totes hores .
Lo últim ja és veure aquell aparellador municipal , sí aquella persona que no li marxa el perruqí ni que passi el Katrina , que faci ara el què no va fer en cap moment : el seguiment de l´ obra .
Avui era molt bo , tornar a veure aquestes pobres persones , que prouta creu porten i que sort que tenen amb aquesta feina temporal , al final del Passeig Diagonal amb la cruïlla Rocafort , seguint les ordres d´ aquest pluri empleat municipal amunt i avall .
És una llàstima que els perjudicats siguem els què siguem i ells encara es demanin per què opinem així sobre ells ? .
