dimarts, 3 d’agost del 2010

Un any més vell , un minut més ràpid .

Al final , i com havia de ser , aquest cap de setmana , el de l´ 1 d´ agost , es va celebrar per fi , la 44ena. Travessia de Les Illes Medes , després d´ haver hagut d´ estar suspesa per culpa de les inclemències meteorològiques de l´ anterior cap de setmana , el del 24 i 25 de Juliol . http://www.cnestartit.es/travessia/ .
Les raons , i com us vaig comentar amb anterioritat en diferents articles , s´ ho val  , val més la seguretat de les persones que res més . El repte era fins a quin punt la quantitat de participants seria la mateixa que si s´ hagués disputat el cap de setmana anterior , i és que la mateixa travessia coincidia amb la de Lloret de Mar , Calella de la Costa i Sitges , de les tres , la de Sitges amb més solera , però la de Calella també tira , i la que desconec és la de Lloret de Mar .
Aquest any , la logística havia de ser diferent , el Joan venia amb nosaltres , i un nen d´ onze mesos ja comença a tenir els seus costums , més ben dit : té els seus costums . Ens vam llevar a les 6 del matí del diumenge , per preparar el biberó i el dinar del Joan , a dos quarts de set ens vam posar de peus a terra , vam preparar les coses necessàries , i vam marxar cap a L´ Estartit a a les set del matí . A dos quarts de nou ja estàvem aparcant el cotxe , i havíem fet els 150 Km. que separen Artés de la població costanera .
Després de recollir el xip , el casquet de làtex , que jo no me´l poso mai tot i ser obligatori , una de les excuses és que sóc al·lèrgic al làtex , i  també amb la medalla commemorativa recordant la participació a la travessa , si vols ja pots tornar a casa .... , vam anar a esmorzar al mateix bar de l´ any passat amb la Carme i el Joanet . Els nervis no em van aflorar , i després d´ esmorzar tranquil·lament ens vam dirigir cap a l´ espigó de La Platgeta , allà em vaig desvestir i abans de posar-me el xip i la crema a dojo per no cremar-me mentre nedo ,  vaig banyar el Joan a La Platgeta , primer va semblar que tenia fred , llavors ja es va agafar a les corxeres d´ arribada de la travessia i ja no volia sortir .
Després d´enllardar-me a tope de crema solar , vaig dirigir-me cap als vaixells que et carreguen i et porten cap a Les Illes Medes , si , aquesta travessia és de Mar cap a terra . L´ organització i els jutges de la federació ens donaven pressa per què pugéssim al vaixell . però la gent no volia i esperava que s´ omplís per pujar al segon , al final el primer es va omplir i la gent va pujar en massa al segon , té la seva lògica , aquest any només hi ha hagut dos vaixells , però d´ altres anys fins a tres vaixells , més la gent que arriba tard , fa que si puges primer t´ hagis d´ esperar una bona estona dintre l´ aigua fins a la sortida de la prova  .
Encara no estava nerviós , i escoltava impassible els comentaris de la gent i reia una mica per dintre meu pensant que jo els primers anys també em comportava igual . Els dos vaixells ens van deixar a la vegada als 330 nedadors a la sortida del petit moll de les Illes Medes . Jo em vaig tirar des de dalt del segon pis del vaixell , i amb cura abans ja havia agafat les ulleres amb les mans , no seria la primera vegada i segur que li va passar a algú que amb les ulleres al cap i tirant-se , les perds i ja has de fer la travessa sense ulleres .
L´ organització va ser puntual , i com sempre la sortida i els primers metres fan que et posis a prova un altre vegada amb el teu grau d´ ansietat , els colzes i les patades no són com a un triatló , però també menges carn humana . Vaig veure un banyador amb la bandera d´ Austràlia que nedava una mica per davant meu i que em va semblar que anàvem més o menys al mateix ritme , ja no em vaig separar d´ ell i vaig deixar de perdre el temps en aixecar el cap i fer braçades per orientar-me bé , vaig acertar i al cap de res , tot i haver-hi una mica de mar i fer alguna braçada amb mig cos a fora i beure una mica d´ aigua , la boia inter mitja ja estava superada , ja només feia falta arribar a l´ altre boia , deixar-la a la meva esquerra i entrar per l´ espigó i fins al final . No sé per què , però aquest any no se m´ ha fet gens llarga , i tot i sortir amb la gola seca i amb gust a sal , m´ he trobat bé . És impressionant arribar , sortir , gira-te i veure la quantitat de gent que disputa la magnífica prova . Bé , potser no hi havia tanta gent , però aquest any he entrat al top 100 , de 330 he quedat 92è .  
Serà l´ experiència , un any més un minut més ràpid .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada