Linfoma

De totes aquestes tensions acceptades , les que m´ afecten personalment tant a mi com a totes les persones en general ,  les més primàries , les secundàries i les que s´ han parlat amb anterioritat per què jo mateix n´ he estat precursor , intèrpret i actor , no n´ hi ha cap que preocupin més a una persona com la salut . L´ anterior article  parla de la tensió  i el nerviosisme creat per persones que fomenten l´ odi , i per persones que ens intenten desviar de les passions més mundanes i universals que ens porten a la felicitat . La complexitat de la persona recau en saber dominar-se a sí mateix , en moments difícils , en moments diaris i en els mateixos moments de l´ equilibri també costa saber portar-lo i fer-lo perdurar el màxim llarg possible .
No sé si jo em comporto com una persona equilibrada , la doctora Montserrat Permanyer a la qual anava abans de què marxés a viure a Sant Feliu de Codines , i amb la qual havíem practicat teràpies d´ acupuntura , homeopatia i Reiki , em deia que sí , que era una persona equilibrada . Per contra , la majoria de gent que conec sempre té l´ ultima paraula per esputar alguna cosa com boig , o qualsevol taco que moltes vegades es diuen i que comprenc que acaben sent fets amb afecte .
Amb l´ edat  et diuen i fins i tot sembla que acabes agafant l´ equilibri i el seny pertinent , però és evident que també amb l´ edat et comencen a aflorar o et venen de cop ombres i pors que abans no tenies . I és així com un estat de tensió o de no equilibri poden desembocar en un problema de salut , com així també i innegablement la salut t` equipara a la qualitat de vida que sense adonar-nos portem .
No sé en quin dels estats he estat aquests últims dies , en l´ estat d´ equilibri no crec , i sí més aviat  en un estat d´ excitació permanent , per culpa del futbol ? , o en un estat de tensió permanent ? , una altre vegada per culpa del futbol ?  , o en un  de por absoluta per culpa d´ un petit bony que em va sortir sota l´ última costella de la meva part toràcica dreta . Crec que més aviat ha estat això....
El passat dia 15 d´ abril , abans del primer clàssic , em vaig notar un dolor en aquesta part que us comentava i no li vaig donar importància , el dissabte dia 16 mentre sortia a mig matí del camp de futbol de jugar amb el meu fill i quan estaven parlant amb una amiga , a la qual vaig trencar-li la conversació per culpa de trobar-me aquest bony el qual el podia pinçar amb la meva grapa , i el qual es movia tranquil·lament amunt i avall . Les alarmes es van encendre , i el dilluns 18 visitava el Dr. Francesc Martí Ramon , que després d´ un primer diagnòstic em va donar una mica de tranquil·litat , li semblava que era un limfoma de greix , http://es.wikipedia.org/wiki/Linfoma . Per més seguretat el dimarts 19 em vaig fer una ecografia , i la Dra. Pey també corroborava el diagnòstic del Dr. Martí . La tranquil·litat acabava conquerint un altre tros del meu lòbul esquerra . I no va ser fins al final , aquest dimarts , després de passar la meva penitència íntima  i mai millor dita enquistada dintre de mi mateix durant la Setmana Santa , el Dr. Martí , em va donar definitivament l´ equilibri acceptant amb una rotunditat absoluta l´ anterior diagnòstic i el de la seva col·lega , per acabar dient-me que el deixés allà mateix a on estava , sense la mínima intencionalitat de fer cap intervenció quirúrgica , i acceptant-lo com a part del meu cos .
La veritat és que encara no sé molt bé com explicar-vos la sensació que es té quan descobreixes una cosa al teu cos que abans no la tenies , i que fins que no saps el què és , comences a fer eixalabrades conclusions que arriben a ser esperpèntiques . Si jo mateix he estat així durant 15 dies , com reaccionaré o reaccionaran les persones davant qualsevol altre tipus d´ adversitat molt més greu ? .
Em pensava que era més fort , invencible i immortal  .