Ningú en aquells moments va pensar què passaria realment , però vam decidir anar-hi per què era important per a tots nosaltres , encara que no fóssim socis , ens sentíem part de la família Blaugrana , i en vam sortir beneficiats , l´ alegria va ser desbordant i fins al cap del temps no vam saber comprendre per què era tant important guanyar aquella primera copa d´ Europa . De tots els què vam anar a Wembley , el Fonso del Taller Diagonal , el Pere Cantó , el Valentí Clotet , el Salvans , i d´ Avinyó el Domènech i el seu germà , i el Jordi Icart , mai pensaríem que després de 19 anys el Barça tornaria al mateix lloc a on va guanyar la seva primera orelluda . Avui he escoltat que d´ aquell vell estadi ja no queda res , sí que està construït sobre aquell turonet al qual hi accedeixes per un pilot d´ escales que envolten la muntanyeta , però de les dues torres que hi havien a l´ entrada principal , ja no en queda res i han estat re ubicades en un parc pròxim . De l´ aspecte interior de l´ estadi no n´ he sentit res , però quan vaig entrar al 92 i vaig veure aquella grada tan llarga , uniforma i d´ una sola pendent contínua , vaig quedar bocabadat , llavors amb el temps sabria per què parlaven dels 37 escalons , i el llarga que es feien per agafar la copa , Alexanco encara no sé com no es va entrebancar pujant cap a recollir-la . Ara per contra no sé si en quedaria de bocabadat , la gespa l´ han arribat a canviar fins a deu vegades per culpa del seu mal arrelament ......
Després de veure l´ Iniestazo a Stanford Bridge , quan em discutia amb els meus amics del Tropic els hi deia que tant me fotia , que a partir d´aquell moment ja sabia com s´ havien sentit amb anterioritat . Ahir , encara que les estadístiques diguin el què diguin , i escoltant i re escoltant la caverna , he tornat a repetir el missatge , ja tant me fa i ja sé com s´ han sentit els Madridistes durant molts anys , nosaltres ja estem a la final , i guanyant-la o no , ja ho veurem ..., el nostre passat més present és molt més esperançador que el seu futur més immediat .
No sé si tenen raó els gags de Cracòvia , i ens postulen més anys de nova retrobada de Barça vs. Real Madrid i al revés , però després d´ aquesta seqüència repetitiva de guerra entre dos grans clubs que es necessiten , hem descobert que l´ alimentació de l´ agressivitat no beneficia al sentiment general de la gent a la què ens agrada el futbol . Jo puc ser anti madridista i després culé , però l´ objectivitat marca els meus arguments , i em sembla que al Madridisme se li estan esfumant gràcies a una persona que finalment deixarà un forat negre , i acabarà fent el mateix que ha fet amb l´ Oporto , Chelsea i Inter .
Ahir per fi vam poder veure la victòria del futbol per sobre de l´ infern , el mal saber perdre i una infinitat d´ excuses per desviar realment el què és el joc de la pilota , el problema és que el discurs del costat obscur ha calat , i això és simptomàtic .....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada