Hi ha gent que diu que no es pot aguantar un partit de futbol en el qual l´ estiguem veient el Dave i jo , la veritat és què ens passem molta estona parlant , i moltes vegades se´ns perden detalls del partit . Al què més li sobta al Dave , o a d´ altre gent a la què li explico el ritual o les coses per les quals em sembla què si les faig el Barça guanyarà , fa que em mirin amb certa recança i més aviat pensant que el meu equilibri mental no acaba d´ estar tot bé . L´ introducció és aquesta per què realment no sé si és veritat que el destí existeix o realment ens el busquem nosaltres , les accions són aleatòries i no premeditades , i el què ha de passar passa . Aquest dissabte per tercera vegada en la meva vida vaig tornar a caure de la bicicleta amb cert perill . La caiguda no té més rellevància per què sigui la tercera , o si ? , m´ hauria d´ haver fet mal de veritat ? . O les dues vegades que em va passar el llarg i inacabable cotxe de la funerària Fontanet , una a Santpedor a semàfor i l´ altre abans d´ arribar al Parc de l´Agulla feien preveure el mal presagi . Bé , no ho sé , però , amb la tercera caiguda , jo mateix he quedat distret de lo ben parat que he acabat al final .
La mateixa setmana passada , en una etapa del Giro , i en un descens perillós , el ciclista Wouter Weylandt , http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2011/05/09/ciclismo/1304954614.html , va morir . Moltes vegades quan vas en bicicleta no acabes de reconèixer el risc que acabes corrents , i així mateix em va passar a mí al 2003 , a la Duatló de Vic , la primera caiguda i més perillosa per mí , amb una subluxació de clavícula dreta , quedant amb el toc de tecla per sempre , cremades per tot el cos de l´asfalt , i un bon ensurt . La segona caiguda , aquesta l´ any 2007 i quan encara no feia ni 5 mesos que m´ havien operat del creuat anterior , cartílags , i menisc extern de la cama dreta , baixant pel doble carril de Callús en direcció a Manresa i esperant trencar a Santpedor , la meva avidesa per veure si baixava algun cotxe o camió per trencar amb seguretat cap a Santpedor , va fer que la cuneta es convertís en la meva segona llar , sort que uns miners de Súria es van parar i em van auxiliar al moment . La tercera caiguda i la més tonta que m´ ha passat , crec que ha estat la d´ aquest dissabte al migdia , als volts de les dotze quan anava del Parc de l´ Agulla cap al Supecco , el camí mal asfaltat i ràpid em va fer caure el bidó de l´ aigua fora del porta bidons , va quedar encallat sota la roda , que va començar a derrapar i em va fer perdre la direcció de la bici , quan finalment es va escapar de sota la roda vaig caure i arrossegar la bici , el meu cul i el canell de la mà esquerra per sobre del mal asfaltat i cimentat camí . Quan el pedal automàtic es va escapar i vaig quedar clavat a l´ asfalt mirant com la bici continuava relliscant , vaig tornar a reviure els moments en els quals la rapidesa mental i visual es converteix en eterna . Moments fotogràfics que et passen per davant veient com la desgràcia i la por s´ assemblen a les magnífiques imatges de les càmeres lentes que ens fan gaudir en les retransmissions esportives .
La gent que es va parar encara no sé si estava més espantada que jo , vaig agafar el culpable de la caiguda , vaig fer un glop , em vaig mirar la mà esquerra plena de pedretes incrustades , per descomptat no em vaig voler mirar el cul i la rascada que portava , i vaig dir a la gent que em trobava bé . No sé si això va estar realment encertat , en la primera caiguda que vaig tenir amb bici , a causa del trauma , a la nit em vaig desmaiar al restaurant La Vinya del Clarasó . Sort que aquest dissabte , de tornada a Artés , em vaig trobar al Jim Marin i em va acompanyar fins a casa . Caure , caure i caure , per tornar a aixecar-te . Al final només , o moltes , cremades per tota la cama esquerra , el canell inflamat , una cremada descomunal com quan jugava a futbol amb l´ Artés al camp de terra , els ganglis inflamats com a resposta immune , i molta sort , molta ....
Caure , caure i caure , per tornar-te a aixecar . Aixeca´t .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada