# Aigües Obertes

La superficialitat amb que la gent s´ oblida dels estats d´ ànims donats per la meteorologia o per l´ època anual acaba sent desorbitant . No acabo d´ entendre a la gent que de seguida es posa el mocador al coll , per moda ? , o abandona els pirates , per fred ? , quan fins al 15 d´ octubre hi pots arribar en plenes facultats . Quan parlem de l´ estat de la superfïcie terrenal és una cosa , quan parlem del territori marí o de qualsevol medi aquàtic és un altre . L´ associació de temperatures i de medis ens fa tenir una idea díscola del què realment podem arribar a fer fins ben entrat el mes 10 .

D´ esports n´ hi ha molts , les gents són lliures de practicar l´ avorrit esport de cada setembre d´ apuntar-se a un gimnàs per poder redimir i purificar les seves pecaminoses ànimes acompanyades del seu voluminós cos any rera any i així eternament fins a la deixadesa total de l´ efímera bellesa escultural .

 La natació és un esport complert , sense impactes a les articulacions però que al mateix temps requereix un sacrifici important .

I així doncs , comprenent que un exercici tant saludable com la natació combinat amb una posada en escena enmig del medi ambient , ens suma a una plena manifestació del màxim gaudiment de l´ exercici en el món actual que vivim .

Ja us en he parlat moltes vegades , res és incomparable a nedar a Les Illes Medes , a la platja de Calella de la Costa , al Port de Barcelona o al de Tarragona , el Riu Fluvià a Olot , el Llac gelat de Puigcerdà , a la Cala Joncols a St. Feliu de Guïxols , a Roses , o al Delta de l´ Ebre . De la mateixa forma que em manifesto expressant que patint amb bicicleta tens sensacions de llibertat , també repeteixo que nedant les arribes a tenir .

Aquest cap de setmana passat durant la Festa Major de Barcelona , La Mercè , es va tornar a disputar la travessia al Port de Barcelona des de la nova bocana , organitzada pel club At. Barceloneta , no serà l´ última travessia fins a la data que ja us he dit . Per contra del què molta gent pensa , la temperatura del mar encara és òptima , entre 21º i 22º , i així podrem gaudir-ne d´ella fins més enllà i tot . La travessa al Port de Tarragona , l´ Aquatló de Badalona o el repte de Les Illes Formigues , ens fa mantenir l´ esperança amb la què sempre voldries estar nedant eternament en un mar suau , transparent i clar .

No sempre és així , i si acabes competint amb una nova disciplina acaba sent diferent , però bé , l´aigua no ens ha de fer por , ans el contrari , n´ hem de gaudir d´ ella i de la gran quantitat d´ aigües obertes i circuits de competició dels què disposem . Les noves generacions ja s´ han apuntat a aquest nou esperit de superació , gent com el Girbi o la Jordina , ja han debutat en travesses , el Panda també .... Acompanyats d´ en P o de jo mateix sortir de l´ aigua volent continuar nedant eternament no és feina fàcil !

www.nedaelmon.com

www.natacio.cat

www.triatlo.org

www.radikalswim.com 

#Coses que estan passant

Fa tres anys , una insignificant persona d´ aquest món va començar a escriure articles en aquest blog al mateix moment i en la mesura que una nova manifestació plena de la natura també arribava a aquest món . La finalitat momentània feia actuar al progenitor en la mal interpretada consciència responsable per plasmar la seva visió , irrefutable , visió del món i així poder redimir als seus acòlits lectors que la veritat absoluta era seva .

La realitat del món no era així , i tot i disposar de la veritat per endavant , dels errors per deferència  i proves per demostrar que les desigualtats en aquest món no es poden canviar a cop de moda , el progenitor ha arribat a l´ estable tercera anyada del seu nounat . Res és igual que abans i des de que vaig començar empuntagant-me  portant al Joan des del CAP cap a casa amb les meravelloses obres del Passeig Diagonal   , la vida ha continuat embolcallant ensucradament la deliciosa infància del meu fill ,  i per contra , el dia a dia ,  ha estat castigant mentalment , com un mai que repica una enclusa , la meva emmusteïda transició cap a la fi .

En tres anys tot ha canviat i l´ estabilitat emocional que busques a través de l´ estabilitat econòmica arrels dels anys pot acabar trontollant amb l´ actual situació nacional , estatal , mundial . Res és individual per què col·lectivament  el problema ha ja incidit en nosaltres en un món que ens semblava que estava protegit per les nostres lleis i els nostres governs .

La rialla eixordadora de la canalla que celebra el tercer any del meu fill , no em fa oblidar que demà no serà igual que avui , volent que les busques del rellotge alenteixin la seva presa , voldria que els eufemismes per fer oblidar la realitat desapareguessin i els nostres polítics actuessin en funció del què realment necessita la nostra societat .

Com que suposadament així no serà , no ens caldrà res més de recórrer a les situacions que s´ han creat amb anterioritat per lluitar pels drets que molts dels insignificants ciutadans d´ aquest món , han lluitat , fins i tot amb la força , i m´ estalviaria dir cap paraula més .

El privilegi que alguns de tenim de contiunuar treballant dintre de la bossa d´ aquests 650.000 parats que hi ha a Catalunya , i que algú no es cansa de repetir com a missatge subliminal per què encara ens odiïn més , no ens hauria de fer oblidar que demà , com recordava quatre ratlles més amunt , res serà igual , i les desigualtats a cop de retallada acabaran afectant a les generacions vingudes .

El futur planteja reflexions amb una decepcionant classe política que ens distreu amb discursos cap a diferents fronts , i la massa imponent sovint es deixa portar cap a la irresponsables i fictícia realitat que ens imposen des dels mitjans de comunicació , definitivament estem a #Black Mirror .

Cal continuar lluitant per què els drets adquirits per la societat civil a cop de bastó no es dissolguin com una coldina en un vas , la reacció cap als òrgans agressors i dilapidadors dels nostres drets ha de ser majestuosa  i gens superflua .   

Estic content per què sense imposar-m´ho ningú contribueixo amb naturalitat a què la societat faci coses que normalment ha oblidat , de la mateixa forma que gaudeixo transmetent els valors que l´ educació em va donar , espero que el Joan pugui , juntament amb l´ ajuda tots vosaltres , accentuar la vida fins a l´infinit .       

#primera bala

Durant dues setmanes i sempre davant l´ atenta mirada d´ experts professionals i persones que saben de què va el tema , com l´ Oscar Trullàs i el seu company de penúries David , o pròxims a ells com el Patxi , hem estat efectuant treballs de desbrossament i neteja d´ una possible posició Nacional que es situa a prop del Mas de Torrecabota . La possible posició defensiva o trinxera de l´ exèrcit Nacional ha estat una realitat duta a terme per persones que s´ han documentat , o a través del boca orella o a través de la documentació històrica .

Demà no sé si aquest equip de voluntaris arqueòlegs continuaran el seu treball , de fet el permís de l´ excavació és per a 3 mesos , però vist el ritme de treball al qual ens conduïa el David , sobretot , la feina gruixuda ha estat efectuada durant 2 caps de setmana .

Vistes les meves conviccions ideològiques , mai hagués pensat que estaria excavant una possible avançada Nacional , que calibrava el gruix de defensa apostat a la Serra de Calders i La Guàrdia , salvaguardant la ràpida i frenètica retirada ,  però crec que molts dels contertulians que normalment debaten al Gato al Agua , http://www.intereconomia.com/programa/gato-al-agua , els hi vindria una mica de cura d´humilitat per saber del què es pot parlar i com es pot es pot parlar sabent el per què va passar i com va passar . Si molts d´ ells haguessin compartit pala , dall , serra , xapo , paleta o qualsevol d´ altre tipus d´ instrument vàlid per intentar rescatar la nostra memòria històrica , possiblement la seva mateixa cadena de televisió no existiria , independentment  de L´ERE i els 160 llocs de treball que ha costat tirar endavant la cadena ultraconservadora .

Buscar , investigar , datar , recordar o simplement parlar dels fets ocorreguts durant La Guerra Civil , encara provoca molta urticària a certs sectors de la societat Artesenca , l´ actitud de l´ Oscar Trullàs o el Ramon Fornells " Repo " , ens farà donar compte que cal mirar enrera per saber anar endavant . 

Seguint l´ estricte mandat de la Generalitat de què no es pot publicar cap fotografia respecte a l´ excavació de fites i excavacions arqueològiques , seguiré ocultant la documentació fotogràfica que ha estat documentada , però donaré a conèixer que se´n pot tenir un bon recull d´ imatges a Cal Tute , o a @elaia1970 a twiter ,

Mirar el passat per conèixer el futur , no es tracta de revenja , es tracta de saber la veritat .

Black Mirror

La tecnologia ens ha sobrepassat , a mi el primer , i tal com deia la Munar aquesta setmana passada : " no soy muy receptiva  a las nuevas tecnologias , nunca o  apenas veo la televisión " , fa que estiguem a l´ expectativa envers l´ informació que es dóna mitjançant les noves tecnologies i els nous mitjans de comunicació .

Dintre de la meva teoria del caos a on tot per a mi està inter relacionat  i inter connexionat per a mi  , les declaracions de la Munar en relació amb el desviament de fons públic cap a empreses relacionades amb la producció o elaboració de documents gràfics per la televisió , lligats al benefici propi , ens demostren o vull acabar demostrant que les propostes de la nova societat de l´ informació ens acaparen i acabant aïllant per sobre de tot .

Quan el Girbi em demanava per què tenia una compte de Twiter , https://twitter.com/, o el Jululi em demanava que em baixés  el Watshapp , http://www.whatsapp.com/ , la meva actitud fins al moment havia estat de què per què no havia tingut temps , acceptant de què potser no era necessari en el moment actual tenir les dues aplicacions dintre del sistema de telefonia 3G , però entrant de ple i de fet en el món dels telèfons tàctils abandonant el vell Motorola que em servia fins i tot per clavar claus . La crítica cap a la meva germana cada vegada que venia a dinar a casa o amb d´ altres amics pel seu excés de dependència del mòbil m´ ha acabat posant a la seva mateixa altura , sent un novell i sense saber com funciona gaire tot , els comportaments comencen a ser semblants o iguals que la majoria d´ hipnotitzats telefònics , Matrix és o no real ? .
Durant tres setmanes i en format de mini sèrie i en diferents capítols la cadena FOX a través d´ Imagenio ha anat passant els últims tres dilluns Black Mirror , una crònica despietada en tres actes del poder de les noves tecnologies , i de com influeixen en tots nosaltres . El cas més curiós és que ha estat dirigida per un crític de la pantalla que fa el salt a la direcció , Charlie Brooker  , relata com podem arribar a ser de miserables per tenir  el nostre moment de glòria i de com la tecnologia cel·lular ens pot acabar dominant .
En el primer capítol el primer ministre britànic és despertat a mitjanit per comunicar-li que la princesa hereva del tron ha estat segrestada , si no fa exactament el què exigeixen els segrestadors la matarà . En aquest cas ha de fer l´ acte sexual amb un porc en directe per la BBC . EL desenllaç és indescriptible .
En el segon capítol una societat d´ un futur no gaire lluny`, és esclava dels crèdits que ha d´ aconseguir a través de pedalejar en bicicletes estàtiques , aquests crèdits són canviables per béns de consum ràpid , o poder arribar a participar en una espècie de reality show en directe en el qual no hi pot participar part de  la gent obesa que és la nova discriminada d´ aquesta viciada i addicta societat .

El tercer capítol s´ assimila a la pel·lícula Minority Report , els ciutadans porten implants al cervell , els qual poden rebobinar endavant i darrera per veure les seves vivències , que a part estan a l´ abast de tothom , el problema és quan una parella es planteja .... Bé , és millor veure els tres capítols i plantejar-te amb actitud crítica a veure quin és el missatge de Charlie Brooker , i intentar veure en quantes sequències dels tres episodis podries haver sortit , Si hagués estat la Munar , encara que el què difués no s´ ho creies ni ella mateixa , fins hi tot en almenys una de les situacions fictícies hi hagués estat representat , al no ser la Munar , he estat representat en moltes més situacions que em fan re capacitar la meva nova filiació a la tecnologia 3G  . En molts moments les noves tecnologies ens han fet acostar entre tots , ara potser encara més , però al mateix temps la nostra des humanització és profunda i fa que això mateix ens faci allunyar per molt al costat que estiguem en una taula d´ un bar que tingui Wi-Fi i estiguem els quatre amics amb el Samsung Galaxy Ace .......

El Món no s´ ha acabat

Dintre de la gran majoria d´ utilitats que tenen els telèfons mòbils , puc donar gràcies que al 2008 encara no hi havia gent o la tecnologia 3G  encara no era coneguda o més aviat no existia ( ? ) , i així les paraules que vaig dir en companya del Dave i les quals va gravar el Narcís Egea amb el seu telèfon mai podran ser corroborades per ningú . 

Si en un primer moment vam ser escèptics amb el Pep Guardiola , la gent que dèiem que el Xavi Posas , el de Cal Botafocs d´ aquí Artés  , tenia més historial futbolístic i havia entrenat més equips : fins al moment el Pep debutava a la categoria i arribaria a jugar dues vegades amb l´ equip de Xavi Posas ( el Manlleu ) , acabant expulsat les dues vegades ; calia ser escèptic per què el Barça s´ ho val .

Però el temps ens ha fet adonar que aquesta energia amb la qual els nervis feien perdre al timoner de l´ equip del Barça a 3ª divisió per pujar a segona B , era l´ energia que necessitava el primer equip del Barça per deixar enrera vicis i tics que l´ equip de Frank Rijkaard ens acabava de deixar .

Aquests últims anys ens han demostrat que Guardiola ha donat un altre aire al Barça , i al mateix temps , assolint la maduresa per al Club de la nostra vida acceptant derrotes com a victòries , en actituds mai vistes per l´ afició al Camp Nou després d´ una setmana nefasta per qualsevol culé , denoten que el llegat començat per Rinus Michels i que enllaça amb el beneplàcit de Frank per al seu relleu , és un fet sense precedents amb l´ amarga història del club Blaugrana . A ningú li agrada acceptar la realitat que t´ envolta , però de fet és millor que si ha d´ arribar el destí al què està disposat , val més arribar-hi el més aviat possible , així doncs , situacions a les què hem associat negativament en el passat , ens poden fer més forts en el pretèrit . Les ambdues  derrotes contra el Chelsea i la del clàssic han tingut un efecte totalment inesperat amb una culerada que sempre ha practicat el caïnisme i que ha demostrat una simbiosi afició equip mai demostrada amb tanta emoció com aquests últims dies .

Però , però , però , i com a bon culé sempre hi ha un però , hem de fer apreciacions que no sé si algun dels savis als què consulto han fet , http://www.martiperarnau.com/ , http://carlosdezaragoza.blogspot.com.es/ , i que crec que s´ han d´ enunciar .

Hem d´ agrair molt al Pep , però dintre del discurs rupturista al què s´ emmarca per la falta de ganes per continuar entrenant , s´ ha pres una decisió que a ell no l´ afecta per què ha estat presa des de la secretaria tècnica , però que pot ser considerada com a continuista per a molts aficionats i socis , si estem parlant de que els jugadors poden haver agafats tics i rols de grans estrelles , pot ser una persona que ha viscut amb ells 4 anys continus el seu propi botxí o transformador de personalitats esportives ? .

El futbol és important , forma part de la nostra vida , forma part de la meva vida , des de que jugava a les Monges , amb el Goyo d´ entrenador , o tots els anys viscuts a l´ Artés , amb gent com l´ Estruga , el Pere Polo o el Salada . No entendre per què el meu pare no em deixava anar a jugar , i quan hi podia anar i ell em venia a veure estava a la banqueta . Ser part important d´ un club , com a jugador , des del 1990 fins al 1999 , com a directiu fins al 2003 , per entendre el futbol has de mamar-lo , d´ una forma o altre , però l´ has de mamar .

I dintre de la distància i el mamoneig , em cabreja que el país s´ hagi aturat per conèixer una notícia que podem considerar important , però què denota el rol i l´ idiosincràsia que segueix una societat erma de valors que s´ acaben emmirallant en actors multimilionaris  de l´ espectacle . Realment hi ha problemes més importants i que requereixen més cobertura informativa com la què s´ ha aplicat avui en el cas d´ un relleu professional com és el cas d´ en Pep Guardiola .

D´ altre banda , i considerant també , que dintre de la penúria a la que ens veiem immersos , el Barça és una via directa cap a la busca de la felicitat , intentarem , jo , i suposo que la majoria de persones que els hi agradi el futbol , d´ abrigar , mimar i cuidar a en Tito Vilanova pera aconseguir el què ens ha definit fins al dia d´ avui : la busca de la bellesa . Aquest és l´ únic fi .    

Corre , corre , que ve la Fira .

De res més es va omplir tant la boca l´ oposició municipal , en el seu moment i ara en el govern ,  com fer una crítica absoluta a una gestió anterior que s´ havia enquistat i desdibuixat a còpia d´ agafar vicis i tics de consistoris i de polítics que tenen la majoria absoluta , els quals  es dediquen a fer valer la potestat sobirana del poble per fer-la davallar al final pels interessos que marquen el clientel·lisme i l´ amiguisme molt conreat i gairebé en excés en el cas de CiU .

Si volem ser objectius , i no entrar dintre de l´ endogàmica política , hem de reconèixer que l´ actual consistori , dintre de la seva feblesa política a l´ hora de governar , continua tenint la mateixa delicadesa parasitària a l´ hora de demostrar els seus avenços en política municipal que d´ altres consistoris municipals amb molta més suficiència política per a governar .
Arribar a la setmana santa per veure el poble una mica curiós no ha de ser tasca exclusivament obligada per què la fira s´ acosti , a ningú que visqui a Artés li agrada la deixadesa pel què fa a serveis , almenys que jo pensi i per poc arrelament que hagis lligat .
Per això , i amb una actitud no gens sorprenent , tornem a veure obres , obretes i demés cerimonial , per arribar al cap de setmana de la fira amb un poble d´ allò més acurat , les voreres netes , els marges sense herba i la promesa incomplida de torn que s´ ha acabat per obra de l´ esperit sant .
L´ aurèola de descontent que actualment s´ està generant arrel de població envers polítics no és fictícia , la població palpa el  malbaratament que es fa des de l´ administració d´ uns recursos que van minvant , i que es es deixen escapar per l´ aigüera és simptomàticament palpable . D´ això , que la confiança posada en diversos actors i personatges   per canviar mecanismes recalcitrants del funcionament polític municipal transcrit al funcionament  polític nacional , decaigui en el transcurs de l´ acte i posada en escena .
No cal llegir l´ Informe Sanuy , http://www.alibri.es/informe-sanuy-305613 , per veure que cal començar a canviar moltes coses , començant per nosaltres mateixos , per fer caure el vici , la corruptela , i el condicionament polític al què ens veiem obligats per culpa dels grans pactes entre grans partits .
D´ allò d´ aquesta aigua mai en veuré , aquest actual òrgan municipal de poder ja no ho pot dir , i el què dic no m´ ho invento , només t´has de mirar al mirall per veure que continues estant igual encara que et sembli que siguis diferent . 

Pressuposts

Avui Luis de Guindos en ha tornat a delectar referint-se als pressuposts dient que no eren cap revenja cap a Catalunya . La seva frase cal ser emmarcada en un quadre de punta de coixí i tenir-lo a l´ entrada de cada casa de cada catalanet , per ser recordada per la posteritat i per fer-nos creus de com un ministre d´ economia encara no creu en els seus ciutadans i en la lectura que fan dels seus pressuposts . 

Cal destacar que dintre del muntatge mediàtic d´ anunciament del pressupost per l´ any vinent , i un cop entregat el pendrive i la fotografia corresponent , que el contribuent no s´ està a repassar partida per partida i ministeri per ministeri per comprovar a on han estat les retallades , aquesta síntesis manifesta la fan els mitjans de comunicació , que podem trobar objectius o aduladors , fins i tot , donant el seu vist i plau a la gran tisorada .

Dintre del mapa de la península veiem que Catalunya és la gran perjudicada , 21 M d´ € a la província de Barcelona i 15,9 M d´ € a la de Tarragona en segons quines partides . La gran beneficiada és la província de Pontevedra , quina casualitat , no ? ....

Llavors hem d´ escoltar , encara , a la delegada del govern a Catalunya , María de Los Llanos de Luna , fent afirmacions que acompanyen la gran retallada , sabent que el PIB de Catalunya no reflecteix tals afirmacions , http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/delegada-del-govern-alerta-una-catalunya-independent-seria-dels-paisos-mes-pobres-deuropa-1634501 , es natural que l´ estratègia ve marcada des de fa temps i amb uns objectius clars .

Els pressupostos en sí suposaran una retallada adicional de 14.300 M d´ € , per passar d´ un dèficit del 8,51 % al 5,3% que ens demana la senyora Merkel , i que ella mateixa sap que només un any en l´ història de l´ Unió Europea , un país ( i va ser el seu ) , va ser capaç de fer front al dèficit marcat per Brusel·les .

Dintre d´ aquestes retallades per això no s´ inclouen el què han costat els retrats fets per pintors a ex ministres de foment com Àlvarez Cascos o ex ministres de la cambra baixa com José Bono , 194.000€ l´ un i 94.000€     l´ altre , per restar impassible en el temps al passadís del congrés i per ser recordat que gran culpa del què passa ara és en part per les decisions preses amb anterioritat . Unes retallades que sempre afecten al mateix i ignoren altres camins : la casa reial , l´ exèrcit , el sou dels polítics , el kit del diputat , etc ....