dimecres, 11 de novembre del 2009

Objectius per a una nova temporada

Quan el 1996 , entre temporada i temporada de futbol , vaig fer el meu 1r. triatló , mai em vaig arribar a imaginar la quantitat de Kilòmetres que arribaria a fer de les tres diferents disciplines que agrupen aquest esport . Recordeu que per què un esport estigui reconegut com a tal ha de ser partícip de les olimpíades .
El primer en el qual vaig participar va ser el què organitzava els amics de la cursa d´ Artés , nedàvem a la piscina , dues persones per carril , tandes i " sálvese quién pueda " . N´ he participat de pitjors , a St. Vicenç de Castellet cada 11 de setembre se ´n celebra un , i una vegada que m´ hi va acompanyar el Jordi Sànchez ( il bello Cippollini ) , vam nedar tres persones per carril i fins a 7 tandes . El baptisme de foc per això va ser a Banyoles al 2002 : triatló de distància olímpica , 1500mts nedant , 40 Km. en bici i 10 Km. corrent , bé per començar no està malament . Jo vaig debutar amb olímpica , hi ha gent que debuta amb distància Ironman : 3800mts nedant , 180 Km. en bici , i una marató corrents .... Bé tot això us sembla molt llunyà potser , però encara que no us ho creieu , podeu arribar a tenir sensacions de llibertat patint . Sí , sembla estrany però es veritat , i per molt que us ho expliqui , ho heu de provar per arribar a saber el què realment sents quan estàs entremig de 500 persones a la primera tanda de sortida d´ un Mig Ironman .
Aquest passat 24 de Maig vaig fer el Half Challenge de Calella ( Mig Ironman : 1900mts nedant+90 Km. en bici+Mitja marató corrents ) , la veritat és que ja havia provat la mitja distància al 2007 amb el distància " B " de Banyoles (2500mts nedant+71 Km en bici+20 Km corrents ) , vaig acabar , patint però vaig acabar , vaig dir que no tornaria a fer-ne cap més , però al cap d´ una setmana ja tenia ganes de tornar a competir , i ara que ja començo la temporada , l´ afronto amb un nou objectiu , una altre vegada un Mig Ironman i al mateix lloc , a Calella de la Costa . tot i que ja no sóc tant purista com al principi , espero poder entrenar bé durant la temporada , que les lesions no em visitin , i que el pròxim 23 de Maig del 2010 , pugui travessar l ´ arribada de la prova amb el meu fill Joan en braços . I que la meva dona , germans i amics m´ acompanyin com van fer l´ any passat , l´ esforç amb les ales de la gent no se sent .



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada