No cal llegir La Guerra de la Galias d´ en Juli César per saber que l´història l´ escriuen els vencedors . L´ impassible recent història de l´ estat Espanyol també té aquest azulosroscurocasinegro , http://www.filmica.com/casiopea/archivos/003399.html , i deixa molt que desitjar de les antigues democràcies que han tingut un dictador al capdavant del govern del país o estat al qual ha estat exprimint o normalment eliminant els seus conciutadans . Aquest diumenge passat , 18 de juliol , es commemorava la data de l´ alçament de les del tropes insurrectes i deslleials al Govern de la Segona República que van desembocar en la malaurada Guerra Civil . Aquí a Catalunya , com sempre i com què volem ser més que tothom , vam tenir la Guerra Civil dintre de la Guerra Civil . Potser per això vam tenir també doble ració de repressió ...
El què està clar , i veient que tant els informatius generalistes , com les televisions autonòmiques pasen de puntetes per temes que normalment consideren de fàcil ingestió indigesta , jo no em vull callar i no em vull mostrar indiferent amb la por que ve marcada de temps ençà , i de la mateixa manera que hi ha gent que encara camina tranquil·la pel poble d´ Artés , manifestant la seva satisfacció per haver estat recaptador d´ imposts de l´ antic règim , o per escriure un llibre manifestant tranquil·lament com es pot matar a un comissari polític amb la col·laboració de part del poble , jo vull assenyalar després de 80 anys que jo no perdono , i que encara hi ha gent a les cunetes sense identificar .
Aquí i ara mateix , jo manifesto no tenir por , com mai n´ he tingut de res , ni com mai en tindré de res , per dir amb veu alta que no m´ estranya de les actituds i del poder de segons qui , de les reaccions de segons què , i del silenci còmplice per part d´ altres , en relació amb el maleït passat , el carregós present i el no futur obtingut d´ un pacte fet a pedaços i totalment obsolet per les víctimes .
Ja sempre he assenyalat amb el dit , fins i tot quan les tendències de l´ educació et fan fer el contrari , cal assenyalar-los i no perdonar-los , per què per molt que resin i vagin cada dia a la missa de 8 a la residència , tenen les mans tacades .http://www.elpais.com/articulo/espana/Sobrevivir/bombas/morir/manos/vecino/elpepunac/20100722elpepinac_15/Tes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada