Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de febrer del 2010

Cosas que nunca te dije


Un dels motius pels quals vaig començar a llegir i a llegir , va ser per buscar respostes . Buscar respostes en què  el moment i  l´ espiritualitat  intel·lectual  de l´ educació catòlica proporcionada fins al moment no havien fet efecte . La mort d´ un pare als 47 anys et trastorna infinitat de pensaments adquirits fins al moment . Tens una vida correcta , una educació correcta , vas a l´ escola correcta , tens els amics correctes , però el jove vol ser rebel i això no entra en la vida correcta . 
Si en la societat moderna  s´ ha  acceptat que el jove ha de ser rebel , i així ho vaig efectuar fins a les màximes conseqüències , si que també , amb el temps hem d´ acceptar que la figura paterna / materna forma part important de la configuració del nostre caràcter . Amb això vull dir que en el seu moment vaig estar a cada moment , a cada minut , a cada hora , emprenyat amb el meu pare sense motiu aparent i que em vaig maleir constantment fins al martiri psicològic quan la seva falta va ser palesa . 
Quan demà el Joan faci 5 mesos de la seva vinguda en aquest món , segurament no pensarà en els diàlegs metafísics que el seu pare manté constantment per trobar respostes al per què de tot plegat , de fet és improbable que pensi en qualsevol de les coses amb les que els seus pares o els pares en general pensem . I és que en algun moment concret jo també no pensava en res , també per què ets nadó al principi , novell a la meitat i negat a la pubertat . Les coses a les quals tu no donaves importància i no entenies per què et renyaven els pares , ara comencen a tenir el seu per què amb la vinguda d´ un nou fill .
Demà sobretot , si miro el futur , vull un  futur almenys igual al de totes les persones que en aquest poden poden respirar felicitat per a el  Joan Casadevall . 
Difícil , potser per això vaig ser tant reticent en el seu moment per portar un nadó en aquest maleit món , vull , vull ... això també és una equivocació , Ell , o els nostres fills en general han de ser el què ells volen i l´ imposició forçada de tradicions familiars o socials  també fan mal . 
Sí demà el Joan sumarà , per què ell encara no té el valor ni la consciència del què comporta el temps , les hores , els minuts , els segons , però , i nosaltres ? Nosaltres restarem , per què hem d´ entendre i acceptar  que  som el què resta del temps .
Ets el què resta del temps . 

dimecres, 13 de gener del 2010

4 mesos ben posats



Fa quatre mesos més o menys vaig començar a publicar en aquest blog . Fa quatre mesos i no són més o menys , són quatre mesos i molt ben posats , va néixer el nostre fill : en Joan Casadevall i Ferrnàndez .
El podeu veure clarament a la fotografia que li va tirar el Ramon Vilalta aquest Nadal passat .
Una cosa està clara , la selecció natural és sabia , i és molt més maco que el seu pare , encara que ho digui el pare .
En el seu moment vaig publicar un poema d´ en Màrius Sampere i Passarell , sí , el poeta que també us vaig recomanar l´ altre dia i que us explicava com a mania meva que és el llibre que sempre tinc a la tauleta de nit , l´ acabo i el torno a començar i així successivament . Us deia l´ altre dia que potser no entendré la poesia , però almenys memoritzaré algun poema en aquesta vida ....
Penso que el poema va relacionat amb la nou vinguda del Joan i amb la relació que tindrà amb nosaltres , si podés jo perduraria en el temps , una cosa que segur que el Joan en el seu moment també pensarà ....
I diu així :

DISTÀNCIES

Allò que ha tingut principi tindrà fi .
Allò que no té fi no ha tingut principi .
Allò que no ha tingut principi
tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi
també tindrà principi .

D´ aquesta manera tan senzilla
i insistent s´ explica
la confusió que diu
que la fi és la principi de la fi ,
i el principi , la fi del principi .

Perquè si jo
recordés la fi ,
tornaria al principi . I si oblidés
el principi , tornaria
a la fi .

Màrius Sampere i Passarell
del llibre : Ens trobarem allà fora
Els llibres de l´ Ossa Menor 283
Edicions Proa

dimarts, 5 de gener del 2010

Carta a Sus Majestades Reyes Magos



Mis queridísimas Majestades Reyes Magos de Oriente , Melchor , Gaspar y Baltasar ,  la impaciencia y el resquemor me hacen más que nunca hoy , escribiros otra vez después de muchos años a , una carta de deseos y regalos para que nuestro pequeño gran mundo que rueda a nuestro alrederor pueda funcionar mejor . Mi profunda educación católica me hace pedir primero que los dirigentes de esa mal llamada iglesia se centren en su tarea , a ver si es posible que se dediquen a propagar la palabra de Dios y no caigan en demás derroteros  ,. También y ya centrándome en las cosas más cercanas os pediria un sombrero nuevo para el trabajador cowboy de Parcs i Jardins Catalunya y también una cita en Corporación Dermoestética para su comapñero , a ver si es posible cambiarle las facciones de la cara y así sea más cordial a primera vista . Me gustaría si es posible que algun dia yo pudiera ser alcalde , así igual podría pillar tajada de los 140.000 € desorbitados de una obra cómo la del Passeig Diagonal , y también podría hacer igual que el Sísí Yaya , decir a todo el mundo sí sí , ya ya y quedarme igual de fresco . Me gustaria que el letrero de liquidación por cierre del Corte Inglés , Ay ! perdón de Mª Dolors Gras desapareciera y que continuara abierto por los tiempos de los tiempos  . Me gustaría  que la nueva directora de la residencia de abuelos me explicara si ya está resuelto el tema del gasoil .  Y me gustaría que yo mismo no fuera tan crítico y fuera un poco más borrego adoctrinado de las clases dirigentes de este país . Podría ser que el mismo nivel de vida , educación y sanidad lo tuvieran todos los críos de este mundo igual que el que va a tener mi hijo Joan , la reciente hija de Roger Berenguer o el futuro bebé de mis cuñados Paqui y Manuel ? Tenía entendido que eran derechos Universales y que no se tenían que pedir ....Podría , Podéis , desearía , me gustaría , Es capaz esta sociedad diferenciarse de una ameba ? Es capaz de luchar por alguna cosa cómo hicieron nuestros padres ? Si también podéis hacer que no se convierta en un animal domesticado inerte sería conveniente que os pusiérais manos a la obra , casi que cuanto antes mejor . Y ya , después de tanto pedir , creo que soy un acaparador de deseos , dejo que Vuestras decidan o ejecuten con la máxima celeridad mis deseos más profanos ,
Siempre Suyo ,
NO MORE LIES