divendres, 12 de febrer del 2010

Cosas que nunca te dije


Un dels motius pels quals vaig començar a llegir i a llegir , va ser per buscar respostes . Buscar respostes en què  el moment i  l´ espiritualitat  intel·lectual  de l´ educació catòlica proporcionada fins al moment no havien fet efecte . La mort d´ un pare als 47 anys et trastorna infinitat de pensaments adquirits fins al moment . Tens una vida correcta , una educació correcta , vas a l´ escola correcta , tens els amics correctes , però el jove vol ser rebel i això no entra en la vida correcta . 
Si en la societat moderna  s´ ha  acceptat que el jove ha de ser rebel , i així ho vaig efectuar fins a les màximes conseqüències , si que també , amb el temps hem d´ acceptar que la figura paterna / materna forma part important de la configuració del nostre caràcter . Amb això vull dir que en el seu moment vaig estar a cada moment , a cada minut , a cada hora , emprenyat amb el meu pare sense motiu aparent i que em vaig maleir constantment fins al martiri psicològic quan la seva falta va ser palesa . 
Quan demà el Joan faci 5 mesos de la seva vinguda en aquest món , segurament no pensarà en els diàlegs metafísics que el seu pare manté constantment per trobar respostes al per què de tot plegat , de fet és improbable que pensi en qualsevol de les coses amb les que els seus pares o els pares en general pensem . I és que en algun moment concret jo també no pensava en res , també per què ets nadó al principi , novell a la meitat i negat a la pubertat . Les coses a les quals tu no donaves importància i no entenies per què et renyaven els pares , ara comencen a tenir el seu per què amb la vinguda d´ un nou fill .
Demà sobretot , si miro el futur , vull un  futur almenys igual al de totes les persones que en aquest poden poden respirar felicitat per a el  Joan Casadevall . 
Difícil , potser per això vaig ser tant reticent en el seu moment per portar un nadó en aquest maleit món , vull , vull ... això també és una equivocació , Ell , o els nostres fills en general han de ser el què ells volen i l´ imposició forçada de tradicions familiars o socials  també fan mal . 
Sí demà el Joan sumarà , per què ell encara no té el valor ni la consciència del què comporta el temps , les hores , els minuts , els segons , però , i nosaltres ? Nosaltres restarem , per què hem d´ entendre i acceptar  que  som el què resta del temps .
Ets el què resta del temps . 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada