Aquest gener ha estat el mes de la càrrega forta , la veritat és que el desembre me ´l vaig passar una mica pel forro , i és que ... qui renuncia als bons àpats i tiberis de Nadal ? . Bé , abans quan era un purista si que ho feia , només menjar arròs , com 1/3 de la població mundial , cada dia arròs i més arròs , fins i tot a la foto semblo bo i tot ... Per cert el del meu costat és en Francesc Barés , l´ actual President del Club Natació Manresa .
Aquest mes porto acumulats 22600 mts de natació o 6 hores i 25' nedant , 78,5 Km. de bici en BTT o 5 hores i 15' pedalejant , i 38,4 Km. corrents o 3h i 20' arrossegant el meu cul gordo . Em sembla que és dels mesos que més he respectat les càrregues de treball des de que em van operar fa quatre anys , un 24 de Gener de 2006 , de lligament creuat , menisc intern i extern i cartílags del genoll de la cama dreta per segona vegada des del 1995 . Bé , les sensacions són bones , comences odiant anar a entrenar , i sol a més , només amb la acompanyat de la maleïda ràdio , la foscor del vespre i el fred que et devora fins que no estàs calent , i per descomptat la soledat i el pensament constant d´ abandonar a qualsevol moment . Per sort aquest pensament t´ ataca en un moment de debilitat psíquica , i si estàs bé mentalment l´ acabes superant , a mi m´ ha costat , i sempre he de buscar motivacions afegides per no caure una vegada més en l´ ansietat que es va apoderar de mi fa tres anys quan nedava a la piscina .
Bé , així és la rutina d´un pare novell , que intenta que la vida del seu nouvingut fill no li afecti gaire en els entrenaments , potser pensareu que això de tants metres , kilòmetres , minuts i hores és una bogeria , però també heu de saber que aquest esport també et dóna sensacions de llibertat .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada