Encara no havíem entrat al canvi horari i la canalla no et deixa ni descansar el cap de setmana , a les nou del matí el Joan i jo ja estàvem esmorzant , i al cap de res , a 1/4 d´ onze ja estàvem a cavall del camp de futbol i el pavelló , el moviment de pares i de canalla aquest cap de setmana el superava el pavelló i vaig quedar distret amb la quantitat de partits de bàsquet que es disputen el dissabte al matí al pavelló poliesportiu .
Encara no havíem entrat al canvi horari i tampoc érem dilluns , la data màxima amb la qual els caps de llista per qualsevol candidatura no poden inaugurar cap més obra pública . I dintre del remolí d´ inauguracions o de transformacions ràpides de petites obres , hem pogut veure moltes coses . Des de l´ inauguració de l´ aeroport de Castelló per part del Sr. Camps , un altre clar exemple d´ aeroport tipus Lleida-Alguaire , fins a la enlluernada general del poble d´ Artés per part del consistori municipal , obres menors d´ accessibilitat , obres majors d´ accessibilitat , esporgada i plantada d´ arbres , netejada de cara d´ un projecte no concret a la carretera de Sallent , més obres de clavegueram , etc , etc .... Ja ho sabem , arriba la Fira , jo també vull que el meu poble sigui l´ enveja dels demés de la comarca ....
Però , hi ha d´ altres obres que ja han estat acabades i inaugurades no fa tant de temps , i que ens comencen a crear dubtes , després d´ haver seguit les pautes i els projectes del govern municipal .
Encara no havíem entrat al canvi d´ hora i em vaig sentir totalment impotent quan vaig veure al pobre Miquel , l´ encarregat municipal de fer les tasques de manteniment al Pavelló i el Camp de futbol , que no podia fer anar la cadira elevadora per minusvàlids que hi ha situada a l´ accés principal del pavelló . Em vaig sentir totalment impotent per què a part de què no anava la cadira elevadora , a l´ accés principal al pavelló no hi ha cap altre tipus de rampa per als minusvàlids , perdó , la què existeix només condueix al nivell del bar , l´ altre te l´ has d´ imaginar .
Sí , encara no havíem entrat al canvi d´ hora i el pobre minusvàlid va haver de desistir de pujar per les escales principals , el Miquel va continuar intentant que un dels braços de la cadira es col·loqués bé , i mentrestant el regidor d´ Hisenda i el regidor de Cultura parlaven tranquil·lament dintre del recinte esportiu aliens a la situació .
Esperpèntic i surrealista , però algú ho havia de dir , jo també odio els Manel ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada