To bury

Aquests últims dies estem veient que l´ home està entestat en anar consumint poc a poc el planeta , ans el contrari , què és el què pensa la majoria quan ocorre una tragèdia com el terratrèmol del Japó . Creiem que el temps i la naturalesa és injusta , i com algú amb bigotet va dir , " el canvio climàtico es una farsa i una desfachatez " , aportem poc per què la nostra existència perduri , l´ evolució és modernitat ? o més aviat el contrari ? . Tan sols veient una cua feta al Japó després de la catàstrofe per controlar la radiació dels habitants de la zona al costat de la central nuclear  fa imaginar-me com seria aquí una cua , i més aviat creure que ni n´ hi hauria .

Aquí tampoc hem estat unes persones respectuosos amb el medi ambient , i com ja sabeu , la merda sempre ha format part de la nostra vida , però està clar i diferenciant les classes de merda , entre la merda com adjectiu que ens pot anar acompanyant en la vida laboral , sentimental i quotidiana , o com la merda en el sentit físic i més conceptual possible . La gent que va participar en la caminada aquest diumenge potser ho va poder veure , la runa apilada al costat del torrent que baixa de Roqueta travessa el pont de la carretera d´ Avinyó i va a desembocar a la Gavarresa per la Granja Casanova , és visible allà mateix , però tranquils igual les obres de L´ Eix  ho enterren . D´ aquesta forma tant visible i més endavant a la ribera de la Gavarresa , i a molts llocs , molts marges dels nostres camins i pistes forestals , la runa , els mobles vells i matalassos formen part de la nostra vida quotidiana . Serveix per alguna cosa l´ACA ? , serveix per alguna cosa la regidoria de media ambient del poble d´ Artés ? , serveix d´ aguna cosa la policia local o els agents rurals que el contribuent paga amb els seus impostos ? . A part d´ aquestes preguntes banals per algú ,   no cal anar a la caminada per veure la merda què forma part de nosaltres , a dintre mateix del nostre poble és ben visible i les normes que altres vegades he volgut assenyalar no és segueixen ni a la de tres per part de nosaltres mateixos i per part de moltes empreses que nosaltres mateixos contractem i licitem per feines públiques i privades , la crisi fa la misèria , ni projectes de prevenció de riscos laborals , ni ISO 9001 , ni ISO 9002 , res es respecta .
Al nostre poble hem estat els pioners en tapar torrents i guanyar terreny per construir , en el camí hem deixat altres coses , si som una mica auto crítics i fem memòria , no cal fer col·leccions d´ àlbums d´ establiments cinquantenaris , podem recordar coses que ens agradaven i que ja no hi són , podem també mirar les fotografies tan sols dels programes de la Fira o dels programes de la Caminada Popular i veurem que nosaltres mateixos hem enterrat dintre del mateix poble el què potser no volíem haver enterrat mai . Tan sols cal tenir clarividència visual , acompanyada de memòria fotogràfica .