Con Ocho Basta

Ahir al migdia vam   anar a estrenar la piscina . Vam portar al Joan , ahir va fer 9 mesos , no el vam acabar banyant , però si que ja va tastar l´ aigua de la piscina petita . Jo com no podia ser més vaig tastar les tres , la mitjana bé , feia una setmana que l´ havien omplert , la gran si no nedaves valia més que no t´ hi estiguessis gaire estona , i la petita com que té poca fondària , 40 cmts . ? estava a temperatura intermitja entre la gran i la mitjana , però tampoc per a banyar el nen . Després ens vam acostar al Parc de Can Crusellas cap a un quart de dues , i és que havíem quedat amb els meus cunyats , o sigui , la germana de la Carme , La Paqui i el seu home Manuel . La seva filla , La Martina ja estava esperant el seu cosí Joan amb una bogeria indescriptible , a vegades difícil d´ imaginar si no es veu en directe . I a l´ l' l'inrevés , el Joan , amb els seus nou mesos acabats de fer també es comportava com un posseït . És increïble de quina forma s´ estableixen lligams que una persona com l´ Eduard Punset ens sabria explicar d´ una forma clara i entenedora , però que jo ara mateix no acabo d´ entendre com s´ acaben d´ establir . L´ amor , amistat i l´ afecte , paraules que a molts adults ens fan por i que la majoria intentem passar de puntetes per damunt pels sentiments que representen i per no demostrar la nostra fragilitat emocional , jo mateix he intentat sempre i reconec que encara vull semblar-me a un home de gel sense sentiments , en els menuts i canalla aflora a cada moment . 

El Joan i La Martina es mostraven simpàtics i impassibles a les nostres mirades , i al mateix temps ignorant que tot i que la Paqui poc després a la tertúlia de vermouth , afirmaria que l´ embaràs estava verd i que anava cap el dia de compliment , res semblant a la realitat a la qual va haver d´ afrontar  a les cinc de la tarda baixant ràpidament cap a Barcelona a la Clínica Corachan . I així de la mateixa forma que no havia donat importància a la rapidesa , a les deu de la nit La Valèria ja havia arribat a aquest món amb un pes de 3,200 Kgs. 

I bé , la família , aquesta cosa indescriptible per a uns  , abominable per a d´ altres , tradicionals per als de sempre , però al final successora de la sang i personalitat que representa a cadascú ja té un altre nou membre . Ara , de la mateixa forma que la Martina estima tant al Joan que a vegades l´ abonyega , s´ establirà un altre vincle d´ unió , també indescriptible per a mi però fàcil per al Punset , entre Martina i la seva germana Valèria , i entre el Joan i la seva cosina Valèria .

De moment tot molt bé , però jo continuo dient que no vull que passi el temps ràpid . Quant més grans siguin ells més vell seré jo .....