dimarts, 29 de juny del 2010

TC

Avui en moltes tertúlies i molts editorial hem pogut veure per fi qui és qui i també el què és la boca del llop . Fins a l´ editorial del monarquisme declarat del Grup Godó a la Vanguardia declarant pel seu director que la retallada de L´ Estatut no era un " hachazo " , fins a les tertúlies de Cuatro amb La Mañana de Concha García Campoy , aquella periodista que està més operada que la Cher , per boca d´Antonio Villoria que  és el què volem ara ? I defenent a un tribunal Constitucional de caràcter fictici , obsolet ,  un òrgan independent no existent en cap més país del món que a part de la data de caducitat dels seus membres , per no ser mai rellevats a la seva hora , tindrà data de caducitat , i ara més que mai , si aquests als què va anomenar el diputat tan carismàtic del PP Martínez Pujalte : " Me gustan estos de CiU se amoldan a todo , son de goma "  , entren a dintre de la forquilla , primer del pròxim govern de la Generalitat i després del Govern estatal .
És curiós , però la mateixa plataforma que va manifestar la defensa de L´ Estatut en el seu moment , fins ara no ha fet cap tipus de declaració . Tan sols hem sentit la d´aquell personatge , president del meu país , però més semblant a un potxinela ,  que encara no ha après  a modular la veu , i que m´ ha sobtat el seu tot de confrontament , això sí , amb matisos .
Una vegada més , m´ agradarà veure la mobilització popular per plantar cara a L´ Espanyolisme més ranci i caspós , i palpar que tindré raó jo d´ avant mà , mou més unes eleccions del Barça que la defensa integrals dels drets adquirits de naixement .
http://www.youtube.com/watch?v=hK7zaIt-7w4

A veure si és veritat i algú , per alguna causa justa , és capaç de sortir al carrer . Fins ara hem vist que les retallades socials , si no ens afecten doncs què hi farem ? . Quina societat tant solidària ....

dilluns, 28 de juny del 2010

Paisatge després de la tempestat

El mateix dia 24 , el dia de Sant Joan ja vaig publicar aquest mateix missatge en aquest blog , la veritat és que no sé si per casualitat o gràcies a la meva acurada relació entre funcions activades i desactivades i actualitzacions , el missatge es va esborrar ( ? ) o va desaparèixer de la pàgina web ( ? ) . 
Bé , el missatge en qüestió ve relacionat per les conseqüències i el desenllaç sempre de l´endemà revetlla . Sí durant la revetlla , diem coses que no diríem , fem coses que no faríem i sentim coses que mai hem escoltat , o d´altre forma diem coses que ja hem dit , fem coses que ja hem fet i sentim coses que ja hem sentit , hem de tenir coll avall , que l´endemà mateix tot allò que ha passat durant la nit forma per bé o per mal part de la revetlla .
Aquest any l´ endemà ha tingut un desenllaç agredolç , potser per culpa de la mala administració de rauxa que a vegades ens fa disparar l´ adrenalina i les feromones , les investigacions pertinents demostraran que va passar a Castelldefels i en quina mesura la negligència dels vianants va provocar el fatídic desenllaç .
Aquí a Artés , i mai volent comparar la malaurada pèrdua de vides humanes , sí que hauríem de fer també una anàlisi del paisatge després de la batalla veient com van quedar els carrers i què va passar segons a quins llocs amb el mobiliari urbà . Està clar que una cosa és per on passa el correfoc i l´ altre per on passen els magnífics destralers i brètols que poden cremar containers a la cantonada Carrer Lleida amb Claudi Sala , davant de la Residència d´ avis del Carrer Hospital , intentar si més no també tirar un container cap a la Carretera de Sallent , o obrir a pets de trenca totxos la porta de l´ escola Vedruna , carregant-se el motor i quadre de maniobra de la porta corredora per continuar tirant trenca totxos al mig de la pista de bàsquet .
La veritat és que tots hem fet bestieses i entremeliadures , però la nit de la revetlla vaig veure tanta maldat acumulada dintre de la racionalitat de segons quins personatges , que ara mateix em pregunto i em demano si el nostre fill Joan tindrà la capacitat per saber diferenciar quina és la línia que separa un abisme de l´ altre .

dimecres, 23 de juny del 2010

Un altre vegada ?

Sí , és veritat , estem a vigília de revetlla i l´ alegria ens hauria de desbordar els sentiments més profans i d´ a flor de pell , però us he de parlar una vegada més de l´ obra estrella d´ aquest malaurat ajuntament . Suposo que haureu intuït que us tornaré a parlar del Passeig , i és així per què ahir vaig fer el muntatge de la terrassa del Bar Frankfurt El Tirolès , i a part de poder parlar amb la gran quantitat de gent que em va a venir a veure mentre estava treballant vaig poder palpar el descontentament general de l´Artesenc de tot tipus ,  per moltes coses d´aquesta obra . Una vegada més , també , vaig poder veure  com treballen l´ empresa i les empreses sub contractades que van executar dita obra . L´ empresa Grup Soler ( antiga electro mecànica Soler , Ciosa , Jordi Soler 24 h. urgències ) part directe implicada amb l´ UTE juntament amb Seubas Salvans ,  i la sub contractada Perfer , van establir un nou rècord dintre la nostra particular porra interactiva dels lectors d´ aquest blog . Aquest dilluns els grans operaris , buscant els tubs del reg que passen pel pas de vianants de la cantonada del Tirolès , han fet una fuga que avui mateix , dimecres a la tarda encara no ha estat arreglada i que ha obligat a tallar l´ accés des del carrer Catalunya fins al Passeig Diagonal , bé de totes formes avui és dimecres hi havia mercat i a part és un carrer de merda que no l´ utilitza ningú . El més indignant de tot és com els operaris es veuen immersos en un espiral de deixadesa i desídia total . El mateix dimarts durant tot el matí , i mentre  el meu company i jo fèiem el muntatge van abandonar un operari que va estar pobret tot el matí sense fer res , després per la tarda quan nosaltres ja no hi érem , van obrir una rasa davant d´ on havíem col·locat la terrassa   , està clar que van esperar que marxéssim per fer-ho . Avui a la tarda , dimecres , hi havia dos operaris amb la mateixa actitud de passivitat o que també els havien abandonat a l´ aventura . Veure per creure !!!! no m´ estranya que el meu emprenyament no tingui ni punt de comparació amb els veïns !!!!  

dilluns, 21 de juny del 2010

A propósito de ....

Ho sento , però jo sóc un home de paraula , i de la mateixa forma que puc dir en contra , puc dir a favor , i això a què em refereixo són cap a les crítiques dels nostres gestors , governants , rènecs , sangoneres , vividors  i demés fauna d´ aquesta societat . Sí , reconec que he rebut missatges subliminals per què parli en contra  , en contra de la Piscina Municipal i dels carnets en sí d´ aquest any . Però jo , amb l´ experiència que tinc , primer com a usuari de primera mà d´ una piscina com la de Sallent , des del Setembre de 1999  fins a aquest  mateix desembre del 2009 , formant part de la Junta mateix de la piscina i sabent amb bastant mesura del què parlo , he de llençar un missatge de sinceritat i de racionalitat envers les quotes que paguem com Artesencs . I la veritat és que no ens podem queixar , l´ any passat encara érem la piscina més barata de la comarca , aquest any encara ho som tot i la pujada sustancial per alguns , i asimilada per d´ altres .  Si fem comparacions amb piscines que estan obertes tot l´ any i que són d´ àmbit privat trobaríem que la d´ Artés és una ganga . La quota de Sallent ha anat pujant progressivament dels 110 € fins a 180 € fins aquest desembre passat , la piscina municipal de Manresa després de l´ inversió acabes pagant el mateix , el Nat´s pagues 50 € al mes amb una caca de piscina de 20 metres , els que ens agrada nedar com a mínim ho has de fer en una de 25 metres , si no vols acabar cridant l´ atenció del socorrista com em va passar al Via esport on la piscina és de 17 metres i per fer-ne 1000 vaig haver de fer 61 piscines , el socorrista es va espantar tant que abans d´ acabar ela mil em va fer parar ..... A Navàs , i anant al tema pago 32 € sense IVA , amb IVA 35 € , voleu tornar a fer una comparativa del què ens surt als Artesencs 3 mesos de piscina ? , no siguem il·lusos , i abans de parlar pensem en l´infraestructura per obrir una piscina tres mesos , amb els conseqüents contractes per a persones i el manteniment de la mateixa , us sembla car una mitja una mitja de 25 / 30 € per mes ? .
Un altre cosa seria qüestionar la gestió , el manteniment , i l´ accés a la piscina per part de segons qui que aquest debat que plantejo ara mateix ja no el té per què l´ entrada li és de franc . Si voleu discutim això , però la piscina municipal d´ Artés és barata , i si hi ha algú que em pot refutar que ho digui !!!!

divendres, 18 de juny del 2010

Los amigos de mis amigos son mis amigos

Fa poc vaig sentir a un qualsevol , i em refereixo a qualsevol com a mi mateix ,  que no hi ha res més re vitalitzant i energètic que prendet  un Prenafeta quan t´ acabes de llevar , avui no sé si me l´ he pres o si el que ho va dir en aquell moment es referia a aquests moments de trasbals  metabòlic que t´ acaben d´ aposentar o de fer-te  esputar directament . I és que la fotografia del diari i l´ article en  de El País de l´ edició en paper és prou eloqüent i ja no sabia que fer quan em prenia em meu cafè amb llet abans d´ anar a treballar  , l´ edició digital és més pausada i tot i tenir grans dosis de documentació periodística per mi no acabada de ser tan electro estimuladora  com la de paper . El País .
Per no dir un altre vegada que estic permanenment emprenyat i transcriure literalment l´ article del diari en sí , us comentaré , que aquests dos saquejadors , em refereixo a Fèlix Millet i a Jordi Montull , ah ? , que encara no sabíeu a qui em referia ? Quina gran errada , petita comparada amb aquesta parella de galifardeus que han practicat la connivència amb tots els poders , econòmic , polític i cultural , tal com demostren les transcripcions del jutge en l´ auto de processament i que revela aquesta acusació de tràfic d´ influències que es basa en la pressió que van exercir sobre càrrecs polítics com Carles Martí ( PSC ) i en el seu moment primer tinent d´ alcalde de l´ ajunta fems de Barcelona o Xavier Tries ( també voleu que us posi les sigles del partit ? ) .
Què us emprenya més que a mi , que l´ advocat de Millet , aquell perfecte baró que ha pres més el sol que Quique Guasch i que es va permetre el luxe de declarar en la televisió que paga el contribuent , de dir que el seu defensat tornaria tots el diners en el seu moment , o que el pobre Millet i la rèmora de Montull no hagin estat il·lustres hostes de la presó aquest passat dijous a la nit pel saqueig confés del Palau , fins a 35,6 milions d´ € , si no per que un altre jutjat va prendre la mesura cautelar d´ ingrés a presó per l´ operació d´ edificar un hotel , al costat del Palau ( com si no !!! ) , com a possible acció lesiva per a l´ erari públic de fins a 5,6 milions d´ € .
Pau Molins , aquest il·lustre advocat al qual m´ he referit pel la seva confessa relació amb els raigs ultra violeta ,  s´ hauria de fer la pregunta de si val la pena tenir un fetge com el què té per defendre a tal insignes amics  , amics en el seu moment també del Mestre Yoda , que acaba de complir 80 anys , o del mateix FCB , en el qual figurava en la mateixa fundació .
La defensa , o sigui , aquest advocat tant guapo ha arribat a dir que a Millet se li posava al telèfon  " els càrrecs més alts " . Aquest oasi català que aquesta mateixa societat s´ ha omplert la boca per reivindicar com a acte de convivència , està podrit per a tot arreu , el bufet d´ arquitectes Tusquets , el regidor d´ urbanisme Garcia Bragado , el mateix ex - sots tinent d´ alcalde , Carles Martí , Manuel Valderrama de l´ empresa Olivia Hotels , el Conseller Antoni Castells  , tothom , fins i tot l´ Isabel que ve a netejar a casa de la meva mare  cada dimecres , han obtingut favors confessos d´ Alí Babà .
De totes formes , no cal que ens emprenyem tant , una ameba , aquest cos uni cel·lular que es mou menys que una tauleta de nit hauria estat més enèrgic amb una manifestació adversa cap a la malversació de cabals públics que nosaltres , que mentrestant l´ únic que se ´ns va ocórrer com a acte de reivindicació va ser fer sortir a la canalla un divendres al vespre al pati del Palau a cantar . Veient la sortida massiva de la gent a la convocatòria de vaga del funcionariat tampoc m´ estranya . Quin oasi noi , quin oasi ......!!!!!

dimecres, 16 de juny del 2010

Dónde esta Wally ?

Diumenge 16 de maig de 2010 , dos quarts i cinc de vuit del matí , cinquena sortida de set , a o és Wally ? ....                                                                                                              























Els nervis afloren , i més si amb anterioritat has tingut problemes d´ ansietat , saber respirar amb el diafragma t´ alivia i és impossible que surti el neguit . Per l´ altaveu marquen els minuts que queden , veus com la sortida anterior , amb un quart d´ hora d´ avantatge ja sobrepassa la boia de meitat de gir .







L´ últim minut marca una fita irrenunciable , la gent pica de mans i el xiulet de sortida és eixordant , no hi ha hagut temps de provar l´ aigua , 16,8 º , pneoprè obligatori , però fins que l´ aigua entri i surti i faci l´ efecte de radiador tardarà una mica .








Ja estàs a l´ aigua , només hi ha un objectiu : acabar . 

dilluns, 14 de juny del 2010

Con Ocho Basta

Ahir al migdia vam   anar a estrenar la piscina . Vam portar al Joan , ahir va fer 9 mesos , no el vam acabar banyant , però si que ja va tastar l´ aigua de la piscina petita . Jo com no podia ser més vaig tastar les tres , la mitjana bé , feia una setmana que l´ havien omplert , la gran si no nedaves valia més que no t´ hi estiguessis gaire estona , i la petita com que té poca fondària , 40 cmts . ? estava a temperatura intermitja entre la gran i la mitjana , però tampoc per a banyar el nen . Després ens vam acostar al Parc de Can Crusellas cap a un quart de dues , i és que havíem quedat amb els meus cunyats , o sigui , la germana de la Carme , La Paqui i el seu home Manuel . La seva filla , La Martina ja estava esperant el seu cosí Joan amb una bogeria indescriptible , a vegades difícil d´ imaginar si no es veu en directe . I a l´ l' l'inrevés , el Joan , amb els seus nou mesos acabats de fer també es comportava com un posseït . És increïble de quina forma s´ estableixen lligams que una persona com l´ Eduard Punset ens sabria explicar d´ una forma clara i entenedora , però que jo ara mateix no acabo d´ entendre com s´ acaben d´ establir . L´ amor , amistat i l´ afecte , paraules que a molts adults ens fan por i que la majoria intentem passar de puntetes per damunt pels sentiments que representen i per no demostrar la nostra fragilitat emocional , jo mateix he intentat sempre i reconec que encara vull semblar-me a un home de gel sense sentiments , en els menuts i canalla aflora a cada moment . 
El Joan i La Martina es mostraven simpàtics i impassibles a les nostres mirades , i al mateix temps ignorant que tot i que la Paqui poc després a la tertúlia de vermouth , afirmaria que l´ embaràs estava verd i que anava cap el dia de compliment , res semblant a la realitat a la qual va haver d´ afrontar  a les cinc de la tarda baixant ràpidament cap a Barcelona a la Clínica Corachan . I així de la mateixa forma que no havia donat importància a la rapidesa , a les deu de la nit La Valèria ja havia arribat a aquest món amb un pes de 3,200 Kgs. 
I bé , la família , aquesta cosa indescriptible per a uns  , abominable per a d´ altres , tradicionals per als de sempre , però al final successora de la sang i personalitat que representa a cadascú ja té un altre nou membre . Ara , de la mateixa forma que la Martina estima tant al Joan que a vegades l´ abonyega , s´ establirà un altre vincle d´ unió , també indescriptible per a mi però fàcil per al Punset , entre Martina i la seva germana Valèria , i entre el Joan i la seva cosina Valèria .
De moment tot molt bé , però jo continuo dient que no vull que passi el temps ràpid . Quant més grans siguin ells més vell seré jo .....