Llei de prevenció de riscos laborals

Els treballadors que encara tenim la sort de treballar i les empreses que per sort encara ens donen feina , hem se seguir una sèrie de requisits quan hem de fer feines en edificis en construcció o si hem d´ efectuar obra pública . A part de complir amb tot el Pla de seguretat , per part del promotor o constructor , les empreses que treballaran e dites obres es poden adherir al pla de seguretat o efectuar-ne un altre per el seu compte .

El què podem veure últimament al poble d´ Artés es converteix en un greuge comparatiu , i deixa molt que desitjar del seguiment estructural i tècnic de les obres , que realitzen la brigada municipal , per part dels tècnics municipals . Ara hem pogut veure a l´ inici de la Carretera de Sallent , on hi ha el quiosc de l´ ONCE , que ja que l´ Ajuntament no pot donar les petites obres a constructors d´ Artés , serà que no ho necessiten , pobrets ... les duu a terme la brigada municipal sense cap tipus de protocol d´ actuació de cara a la llei de prevenció de riscos laborals que totes les empreses han de complir . Per lo vist l´ Ajuntament s´ ho passa pel forro . L´ obra no està degudament senyalitzada , l´ obra no està degudament tancada amb reixes de protecció per a vianants tipus " Rivisa " per cada cantó , no hi ha accessos per a vianants a cap de les dues parts laterals de l´ obra , l´ obra no està degudament senyalitzada amb senyals lluminosos verticals per als vehicles , l´ obra no està senyalitzada amb plafons d´ informació dels treballs que s´ hi duran a terme . Segurament encara em deixo coses , i és que el curset de recurs preventiu que ens van obligar a fer ja fa un any i mig s´ esvaeix del pensament per moments , i el què no acabo d´ entendre és la diferent manera de veure les coses si les fa un promotor privat o si les fa el mateix Ajuntament , és trist però estic segur que si l´ obra l´ hagués fet el Lluís Comallonga , el Secundí , el Valentí Altarriba o qualsevol altre constructor , li haguessin fet seguir totes les directrius que estan marcades en aquests casos . Jo sóc més mal pensat i crec que tant sols amb el què val el projecte de seguretat , s´ ho estalvien per no fer pujar més el pressupost municipal i per la meitat de preu ho fa aquesta colla de paletes que el contribuent paga .

Em pregunto si ara que Cots i Claret no es pot fer càrrec del milió d´ €uros que li demana l´ Ajuntament per fer-se càrrec de l´ urbanització dels Roquinyons , ho durà a terme també la brigada municipal , o oferiran una UTE municipal als constructors d´ Artés que en el seu moment no es proposà per l´ obra del Passeig Diagonal . Això sí , complint la llei de prevenció de riscos laborals , i les ISO 9001 i 9002 , i què més ? .  

Cosas que nunca te dije

Un dels motius pels quals vaig començar a llegir i a llegir , va ser per buscar respostes . Buscar respostes en què  el moment i  l´ espiritualitat  intel·lectual  de l´ educació catòlica proporcionada fins al moment no havien fet efecte . La mort d´ un pare als 47 anys et trastorna infinitat de pensaments adquirits fins al moment . Tens una vida correcta , una educació correcta , vas a l´ escola correcta , tens els amics correctes , però el jove vol ser rebel i això no entra en la vida correcta . 

Si en la societat moderna  s´ ha  acceptat que el jove ha de ser rebel , i així ho vaig efectuar fins a les màximes conseqüències , si que també , amb el temps hem d´ acceptar que la figura paterna / materna forma part important de la configuració del nostre caràcter . Amb això vull dir que en el seu moment vaig estar a cada moment , a cada minut , a cada hora , emprenyat amb el meu pare sense motiu aparent i que em vaig maleir constantment fins al martiri psicològic quan la seva falta va ser palesa . 

Quan demà el Joan faci 5 mesos de la seva vinguda en aquest món , segurament no pensarà en els diàlegs metafísics que el seu pare manté constantment per trobar respostes al per què de tot plegat , de fet és improbable que pensi en qualsevol de les coses amb les que els seus pares o els pares en general pensem . I és que en algun moment concret jo també no pensava en res , també per què ets nadó al principi , novell a la meitat i negat a la pubertat . Les coses a les quals tu no donaves importància i no entenies per què et renyaven els pares , ara comencen a tenir el seu per què amb la vinguda d´ un nou fill .

Demà sobretot , si miro el futur , vull un  futur almenys igual al de totes les persones que en aquest poden poden respirar felicitat per a el  Joan Casadevall . 

Difícil , potser per això vaig ser tant reticent en el seu moment per portar un nadó en aquest maleit món , vull , vull ... això també és una equivocació , Ell , o els nostres fills en general han de ser el què ells volen i l´ imposició forçada de tradicions familiars o socials  també fan mal . 

Sí demà el Joan sumarà , per què ell encara no té el valor ni la consciència del què comporta el temps , les hores , els minuts , els segons , però , i nosaltres ? Nosaltres restarem , per què hem d´ entendre i acceptar  que  som el què resta del temps .
Ets el què resta del temps . 

Deformitat de l´ uniformitat

Hi ha vegades que les persones tendim a ser mono temàtiques , comencem parlant d´ un tema per qualsevol tipus de relació o tant sols per culpa d´un assumpte banal , i l´ acabem repetint fins a la sacietat . Sí , possiblement en segons quins temes , i més si són de tipus polític , i t´ agrada parlar de política , acabes furgant en el què més dol de l´ adversari polític . Però de vegades , i molt freqüentment últimament , la mala gestió econòmica de molts consistoris municipals són en boca de tothom , aquest passat diumenge en vam poder veure varis casos al programa 30 minuts de TV3 , el de Rodà de Barà , el de l´ Ajuntament de Pinós al Solsonès , o el de El Hostalets de Pierola a l´Anoia , ens evidenciaven com no s´ ha de treballar en un consistori municipal per acabar tenint teranyines a la caixa forta . Aquí a la vora tenim exemples com els de l´ Ajuntament de Moià , amb un dèficit municipal de 3 milions d´ € .

La meva pregunta de la meva petita i recargolada ment d´ un profà ciutadà d´ a peu és ? : D´ on s´ ha tret el capital afegit de la sobrevaloració de l´ obra del Passeig Diagonal ? .

Quan li costarà al vilatà Artesenc la poca planificació municipal a l´ hora de dur un nou projecte municipal ? .
Quina relació hi ha entre economia , bellesa , estètica i entre funcionalitat , execució i  projecte ?

Potser les poques coses que demano només les hagi trobat al blog Visivilidad Variable , on ens explica amb ets i uts , tot lo relatiu al l´ encariment de l´ obra  . 

Amb aquesta gran obra , que segurament abanderarà el pròxim programa de la Fira , no hi veig cap tipus de benefici resultant de cara a l´ Artesenc . L´ obra ha estat mortalment encarida , la possible solució d´ un Passeig que sigués per què el vianant d´ a peu en gaudís totalment s´ han esvaït : el Passeig sembla un multi aparcament en bateria , sí que descongestiona l´ artèria principal , però carrega l´ aparcament lliure i sense control , estretint  la sensació d´ amplitud que havia tingut sempre . El pulmó verd que s´ hagués pogut aconseguir no ha estat realitzat , i els arbres que s´ han plantat ni són espècies autòctones del país , ni donen sensació de Passeig que possiblement tots hauríem volgut . 

Potser l´ economia municipal i la perfecció de l´ estètica , o sigui la busca de la bellesa que tant s´ ha buscat des de temps immemorials , no sigui possible en el món d´ avui en dia  , però després de veure l´ obra , ni en Norman Foster , Calatrava o Moneo ens haguessin cobrat tant per un projecte i una execució total de la mateixa .   

LOST , PERDIDOS , PERDUTS

http://lostperduts.blogspot.com/

Durant la meva vida he de reconèixer que la televisió ha format part de mi . La televisió ha format part de la meva vida des del primer moment que recordo una imatge mòbil . El pensament més llunyà que tinc forma part de la televisió .

Totes aquestes frases o afirmacions no sé si realment són meves o formen part de la societat actual ,  d´ aquell baby boom dels 70 , però el què si sé és què si molts dels que avui en diuen Ni-Ni , haguessin vist Terra d´ Escudella ,Los Payasos de la Tele ,  Pipi Calzas Largas , Mazinger Z , Heidi , La Abeja Maya , Marcos , Ulises , i moltes més sèries d´ animació que no em cansaria d´ anomenar , possiblement no haguessin acabat sent el què són : Ni-Ni .

Demà comença a Cuatro i a la Fox una de les sèries que més m´ ha impactat pel seu contingut . Gairebé sense veure-la , per molt que us expliqui com ja he fet en anteriors articles , no us la podeu arribar a imaginar . LOST , en anglès , PERDUTS ,en català i PERDIDOS  en castellà , és una sèrie que impacta des del principi i fins al final , primer per la relació inconnexa que acaben establint els principals intèrprets de la sèrie , i segons per les anades i vingudes del passat al present i del present al passat establint paral·lelismes per entendre millor el què està passant , els flashbacks i flashforwards , ens ajuden a comprendre millor el per què de les reaccions dels personatges de la sèrie .

Demà i molt al meu pesar , començarà la sisena i última temporada de LOST , ja tinc ganes de veure en Jack , la Keith , el Soyer , el Said o l´ Hugo , però sé que al final hi haurà un final . Potser acabaré entenent el per què de El  Incidente , qui és realment en Desmon , què és el fum negre que s´ emporta a les persones , què són els números que hi havien a la comporta del búnker , i per què els havien d´ anar teclejant cada 108 minuts , però la sèrie acabarà i tanta incertesa , tanta emoció i tanta acció no vull que s´ acabi . 

O igual per això aquesta sèrie és tant important i comporta tanta càrrega emocional , per què s´ acaba .

Rodatge

Aquest divendres passat em vaig trobar el David de La Xicra al magatzem de Cal Casanova del polígon . Havia anat a buscar uns cargols auto roscants per una feina que havíem de fer a Monistrol de Calders i vam acabar parlant d´ una de les coses què ens agrada : la bicicleta  . 

Arrel d´ una conversació que havia tingut amb el Dave veient el Barça l´ anterior dissabte de veure el David , on m´ havia comentat que sortia molt amb bicicleta , no se´ m va ocórrer res més que quedar amb ell mentre parlàvem de bicis i demés coses . De fet aquest dissabte o diumenge em tocava 180' de ciclisme +10' de transició molt suau , i al final el dissabte vam sortir junts . La sortida va ser agradable i el temps ens va respectar , tot i que vam passar una mica de fred al principi . És molt diferent sortir sol o en companya d´ altres , l´ esgotament no es fa tant palpable i els kilòmetres els acabes fent . De totes formes hagués preferit estar amb la mateixa forma que a la foto quan vaig participar la Triatló Internacional Olímpica de Barcelona al 2003 , però està clar que encara estic molt al començament de la fita que m´ he marcat , i espero i desitjo que si les lesions em respecten i continuo sortint amb companyia de gent com el David , arribaré al Half Ironman de Calella , al Maig d´ aquest any , amb més bona forma que l´ any passat . Bé això no ho vaig demanar a la carta dels Reis Mags , però espero que per deferència em sigui concedit ....    

Continua La Porra Interactiva del Passeig Diagonal

Xicots i xicotes , mainada i gent gran , encara esteu a punt de participar en la porra interactiva del Passeig Diagonal , que sembla ser que la porra no ha tingut gaire èxit !!!. 

O sigui , quan ja tens aparcament , ja t´ importa un cogombre el demés ! I així funcionen molts consistoris , de qualsevol signe polític . Cal acontentar a segons qui de segons què , i la mala gestió o la mala opinió general canvia radicalment .

Espero i vull que aquesta desorbitada obra no comporti cap tipus més d´ increment afegit al nostre poble , després de veure i comprovar com s´ ha efectuat l´ obra en sí , després de veure i comprovar la quantitat de professionals que han participat en ella , després de veure i comprovar el seguiment tècnic d´ ella , em temo el pitjor . La porra interactiva no és per criticar al consistori municipal així com així , la porra interactiva és per fer despertar a la gent de la gran manipulació operística que ens ofereix el consistori municipal per tapar els grans defectes estructurals de la seva gestió econòmica . Sabem que al Setembre tindrem eleccions , sabem que la lluita serà ferotge un altre vegada per obtenir el poder , però em sembla que aquesta vegada la gent ja no està per combregar amb la falsedat , i ja se sap el poble té el què ha volgut ....

Acumulant minuts , hores , metres i kilòmetres .

Aquest gener ha estat el mes de la càrrega forta , la veritat és que el desembre me ´l vaig passar una mica pel forro , i és que ... qui renuncia als bons àpats i tiberis de Nadal ? . Bé , abans quan era un purista si que ho feia , només menjar arròs , com 1/3 de la població mundial , cada dia arròs i més arròs , fins i tot a la foto semblo bo i tot ... Per cert el del meu costat és en Francesc Barés , l´ actual President del Club Natació Manresa .

Aquest mes porto acumulats 22600 mts de natació o 6 hores i 25' nedant , 78,5 Km. de bici en BTT  o 5 hores i 15' pedalejant , i 38,4 Km. corrents o 3h i 20' arrossegant el meu cul gordo . Em sembla que és dels mesos que més he respectat les càrregues de treball des de que em van operar fa quatre anys , un 24 de Gener de 2006 , de lligament creuat , menisc intern i extern i cartílags del genoll de la  cama dreta per segona vegada des del 1995 . Bé , les sensacions són bones , comences odiant anar a entrenar , i sol a més , només amb la acompanyat de la maleïda ràdio , la foscor del vespre i el fred que et devora fins que no estàs calent , i per descomptat la soledat i el pensament constant d´ abandonar a qualsevol moment . Per sort aquest pensament t´ ataca en un moment de debilitat psíquica , i si estàs bé mentalment l´ acabes superant , a mi m´ ha costat , i sempre he de buscar motivacions afegides per no caure una vegada més en l´ ansietat que es va apoderar de mi fa tres anys quan nedava a la piscina .  

Bé , així és la rutina d´un pare novell , que intenta que la vida del seu nouvingut fill no li afecti gaire en els entrenaments , potser pensareu que això de tants metres , kilòmetres , minuts i hores és una bogeria , però també heu de saber que aquest esport també et dóna sensacions de llibertat .